Per veure
la porta oberta
es pot obrir
Riechmann: El común de los mortales (Tusquets, 2011)
Aquest bloc s'afegeix a la Vaga General del 14 de
novembre, com a suport a totes les mobilitzacions socials que es
portaran a terme.
Estem en temps de crisis i de canvis que suposen tensions i convulsions, sovint gens desitjades. De fet, les crisis i els canvis són constants en un món canviant i dinàmic. Avui, però, sembla que estem a les portes d’uns canvis estructurals d’un recorregut que només ens atrevim a albirar. El cert és que, com s’està repetint, som davant d’un canvi de paradigma (o un canvi d’era). Les crisis són inherents a nosaltres, les educadores i els educadors socials i signifiquen oportunitats per afavorir canvis que siguin positius. Formen part indissociable del nostre ADN, de la nostra raó de ser. El nostre és el canvi, el que volem promoure en les persones, en els col·lectius, en la societat.
Tot sembla indicar que, ara potser més que mai, és el nostre moment. La societat està en ebullició i nosaltres hi som immersos, no ens podem amagar ni adoptar actituds passives. Ara més que mai, ens toca demostrar la nostra essència i raó de ser. Posar-nos al servei del conjunt de la societat per a, amb ella, ser agents actius del canvi que volem en les nostres vides, en el nostre futur i en la nostra comunitat.
Les educadores i els educadors socials i el CEESC no podem quedar-nos enrere, no podem estar ensopits ni tancar-nos en zones de confort. Hem d'estar al capdavant de les mobilitzacions que estan brollant, amb causes diverses, però totes en el bell mig del nostre objectiu irrenunciable: la consolidació de l'Estat de Benestar i el seu desenvolupament per al conjunt de la ciutadania. Estat del Benestar com a qüestió de justícia i no de caritat que, en canvi, es retalla contínuament i es posa en perill després de moltes dècades d'esforç conjunt per aconseguir una vida digna als que mai la van tenir.
Són nombroses les iniciatives que diuen prou, que es fan sentir i que es neguen a acceptar dòcilment la derrota sense l’oportunitat de jugar. Són moltes les veus que s'alcen per reivindicar la validesa dels models de benestar i que ja fa temps que reclamen el seu protagonisme. Veus que troben ara la terra adobada per a la seva puixança i amb forces renovades per reforçar una manera de ser i de fer, la nostra, la de l’educació social.
És per això que el CEESC, en tant que institució aglutinadora de les i els professionals de l’educació social, se sent amb l’obligació i el repte de fer un pas endavant en aquestes mobilitzacions. Ha de ser model i referent. No és una descoberta nova, aquesta sempre ha estat la filosofia pròpia del Col·legi (recentment es va posar a disposició un lloc web aglutinador de les iniciatives de les que som promotors o coneixedors, que vol, a més, posar-les en relació: http://www.ceesc.cat/content/view/1736/928/).
El que pretenem ara és renovar el nostre oferiment a treballar de costat amb tothom que s’identifiqui en les mateixes defenses, acollint, estimulant, coordinant, difonent… qualsevol iniciativa en defensa dels drets socials que es posen en perill avui dia; un CEESC obert a prioritzar les accions socials i polítiques; un CEESC al servei de les persones.
Més enllà de ser una institució professional som una institució social i volem dir-ho ben alt. El CEESC, en tot cas, no és res en si mateix sense la implicació constant dels seus membres. Per a què la nostra acció sigui coherent amb el que apuntem ens cal la participació de les col·legiades i col·legiats; cadascú en la mesura de les seves possibilitats, però totes i tots al servei dels valors propis de la pràctica socioeducativa.
El CEESC ha de ser la veu i la representació constant del que diuen i fan les
seves col·legiades i els seus col·legiats. Per això, els nostres recursos sempre han d'estar al servei dels posicionaments, de les mobilitzacions i de les demandes que ens remetin. No deixis de fer-ho!
Si us interessa aquest material, podeu accedir a Huelga decir
