Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relacions Laborals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relacions Laborals. Mostrar tots els missatges

...


Per veure
la porta oberta
has de pensar que 
es pot obrir
Riechmann: El común de los mortales (Tusquets, 2011)






Aquest bloc s'afegeix a la Vaga General del 14 de novembre, com a suport a totes les mobilitzacions socials que es portaran a terme.




Com a Educadora Social m'adhereixo a la declaració d'intencions que el CEESC ha fet, en relació a les mobilitzacions socials i la vaga general.


Estem en temps de crisis i de canvis que suposen tensions i convulsions, sovint gens desitjades. De fet, les crisis i els canvis són constants en un món canviant i dinàmic. Avui, però, sembla que estem a les portes d’uns canvis estructurals d’un recorregut que només ens atrevim a albirar. El cert és que, com s’està repetint, som davant d’un canvi de paradigma (o un canvi d’era). Les crisis són inherents a nosaltres, les educadores i els educadors socials i signifiquen oportunitats per afavorir canvis que siguin positius. Formen part indissociable del nostre ADN, de la nostra raó de ser. El nostre és el canvi, el que volem promoure en les persones, en els col·lectius, en la societat.
Tot sembla indicar que, ara potser més que mai, és el nostre moment. La societat està en ebullició i nosaltres hi som immersos, no ens podem amagar ni adoptar actituds passives. Ara més que mai, ens toca demostrar la nostra essència i raó de ser. Posar-nos al servei del conjunt de la societat per a, amb ella, ser agents actius del canvi que volem en les nostres vides, en el nostre futur i en la nostra comunitat.

Les educadores i els educadors socials i el CEESC no podem quedar-nos enrere, no podem estar ensopits ni tancar-nos en zones de confort. Hem d'estar al capdavant de les mobilitzacions que estan brollant, amb causes diverses, però totes en el bell mig del nostre objectiu irrenunciable: la consolidació de l'Estat de Benestar i el seu desenvolupament per al conjunt de la ciutadania. Estat del Benestar com a qüestió de justícia i no de caritat que, en canvi, es retalla contínuament i es posa en perill després de moltes dècades d'esforç conjunt per aconseguir una vida digna als que mai la van tenir.

Són nombroses les iniciatives que diuen prou, que es fan sentir i que es neguen a acceptar dòcilment la derrota sense l’oportunitat de jugar. Són moltes les veus que s'alcen per reivindicar la validesa dels models de benestar i que ja fa temps que reclamen el seu protagonisme. Veus que troben ara la terra adobada per a la seva puixança i amb forces renovades per reforçar una manera de ser i de fer, la nostra, la de l’educació social.

És per això que el CEESC, en tant que institució aglutinadora de les i els professionals de l’educació social, se sent amb l’obligació i el repte de fer un pas endavant en aquestes mobilitzacions. Ha de ser model i referent. No és una descoberta nova, aquesta sempre ha estat la filosofia pròpia del Col·legi (recentment es va posar a disposició un lloc web aglutinador de les iniciatives de les que som promotors o coneixedors, que vol, a més, posar-les en relació: http://www.ceesc.cat/content/view/1736/928/).

El que pretenem ara és renovar el nostre oferiment a treballar de costat amb tothom que s’identifiqui en les mateixes defenses, acollint, estimulant, coordinant, difonent… qualsevol iniciativa en defensa dels drets socials que es posen en perill avui dia; un CEESC obert a prioritzar les accions socials i polítiques; un CEESC al servei de les persones.


Més enllà de ser una institució professional som una institució social i volem dir-ho ben alt. El CEESC, en tot cas, no és res en si mateix sense la implicació constant dels seus membres. Per a què la nostra acció sigui coherent amb el que apuntem ens cal la participació de les col·legiades i col·legiats; cadascú en la mesura de les seves possibilitats, però totes i tots al servei dels valors propis de la pràctica socioeducativa.

El CEESC ha de ser la veu i la representació constant del que diuen i fan les
seves col·legiades i els seus col·legiats. Per això, els nostres recursos sempre han d'estar al servei dels posicionaments, de les mobilitzacions i de les demandes que ens remetin. No deixis de fer-ho!












Si us interessa aquest material, podeu accedir a Huelga decir









La reducció de jornada després de la reforma laboral del 2012




Com ja sabeu, el passat mes de febrer va entrar en vigor el Reial Decret Llei 3/2012 de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.  Avui fent una ullada al bloc concilia.blog.euskadi.net, he llegit que han fet una anàlisi sobre les repercusions de la nova reforma laboral a les polítiques i mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Crec que val la pena deixar-vos  un petit resum de les  conclusions, i si esteu interessats en aprofundir en el tema els hi feu una visita a la seva pàgina.


La reducció de jornada per cura de familiars està regulada a l'article 37.5 i 37.6 de  l'Estatut dels treballadors, on s'estableix qui poden ser les/els beneficiaris, els percentatges de reduccció de jornada i el procediment per les concrecions horàries.


Unes de les novetats més importants radica en que la reducció de la jornada  s'ha de gaudir amb caràcter diari, sense que es pugui acumular a un dia concret. L'altra és l'establiment d'un preavís de 15 dies.


Font: Catac.iac.blogspot

Us annexo el quadre comparatiu de cóm queda la reducció de jornada després de la reforma.


REDUCCIÓ DE JORNADA PER CURA DE FAMILIARS
(Art. 37 apartat 5 i 6 de l' E.T.)
ConcepteAbans de la reforma
 laboral
Després de la reforma laboral

Subjectes causants
Fills/es menors de 8 anys
Familiars amb discapacitat  física, psíquica o sensorial (fins  al 2on grau)

Es mantenen les mateixes condicions
Percentatges de reducció de jornadaEls percentatges de reducció són d'un mínim d'1/8 (12,5%) i un  máxim de la  meitat (50%)
Es mantenen les mateixes condicions

Formes de reducció de jornada

Possibilitat d'acumular la reducció en jornades senceres.
A partir d'ara la reducció ha de ser diària, per tant com a màxim la jornada cada día pot reduir-se un 50%






Concreció horària i periode de reducció




El dret a la concreció horària és més ampli pels treballadors i treballadores, que poden triar el seu horari ( per exemple, un horari fixe independentment de que es treballi a torns.)
Es redueix la capacitat de la persona treballadora per triar l'horari. La concreció horària i la determinació del període de la reducció de jornada correspón al treballador o treballadora, dintre de la seva jornada ordinària, excepte que això quedi regulat en conveni col·lectiu, el que suposa una novetat.

Preavis i durada

No existía obligació de preavís
S'ha de  preavisar amb 15 días o segons quedi establert al conveni i indicar-ne la data d'inici i la data de fi de la reducció.




Cotitzacions
Base del 100% per  prestacions per incapacitat permanent, mort i  supervivencia, maternitat, paternitat i  jubilació (Els dos primers anys de reducció de jornada per cura de fills/es i el primer en el cas de cura de familiars). Les prestacions d'atur sempre es veuran incrementades fins al 100 % de les cotitzacions que s'haurien efectuat de no haver existit la reducció de jornada.




Es mantenen les mateixes condicions
Protecció davant l'acomiadamentLa reducció de jornada i la seva sol·licitud  està protegida davant l'acomiadament
Es mantenen les mateixes condicions





La reforma laboral i els NEET ( ni estudien ni treballen)



El passat dissabte es va donar llum verda a una nova modificació de l'Estatut del Treballadors, la més important des de la seva publicació al 1980. Pensem realment que aquesta reforma millorarà el mercat laboral actual? Som moltes les persones que durant anys hem treballat per millorar el marc laboral al nostre país i ara, de cop i volta, comença a fer-se bocins.

A finals de gener la taxa d'atur juvenil ja era del 48% per als menors de 25 anys. Però d'aquests, quants són joves amb formació i quants sense, desorientats sense saber qué volen fer.

Segons l'informe "Tendències d'Ocupació 2012" de l'Organització Internacional del Treball (OIT), els joves pateixen la pitjor part de la crisi, amb la taxa més alta de desocupació. Aquells en edats compreses entre els 15 i els 24 anys tenen gairebé tres vegades més possibilitats d'estar desocupats que els adults. Encara que el pitjor són les seves poques esperances de trobar una ocupació, assenyala que el gran desafiament del món no és altre que crear 60.000.000 de nous llocs de treball cada any durant la pròxima dècada per generar un creixement sostenible i mantenir la cohesió social. El jovent té gairebé tres vegades més probabilitats d'estar desocupats que la població adulta. A més, s'estima que 6,4 milions de joves han perdut les esperances de trobar feina i han quedat exclosos del mercat de treball.

He treballat una gran part de la meva vida professional en processos de selecció, i he vist com les empreses recercaven joves amb formació, amb disponibilitat total  i motivats pel canvi. I si bé és cert que hi tenim un gran nombre de joves formats i amb moltes capacitats, també és cert que el sistema educatiu està deixant fora a un altre col.lectiu que ha abandonat i que en aquest moment mostra apatia per qualsevol cosa que l'ofereix el sistema. Aquests continuaran a les places i carrers del nostre entorn, sense que ningú els hi proposi cap contracte de treball, ni cap mesura de política activa d'ocupació, ja que aquelles que han donat bons resultats ( Escoles Tallers, Cases d'Oficis,...) s'han vist substituïdes a causa de les restriccions econòmiques, per programes de formació amb una estructura i imatge similar a la formació reglada, espai on el jove s'ha sentit fracassat i on no vol tornar.

 


El sistema actual està perdent una quantitat molt important de capital humà pel camí.
Joves que després d'haver-se format han de marxar fora per poder aconseguir un lloc de treball. Segons l'ultim informe d'Adecco, en relació al jovent que ha emigrat recercant feina, hem arribat als 300.000.



Joves, que tot i haver estat desplaçats del sistema educatiu han anat adquirit competències per l'experiència de la pròpia vida, i es veuen abocats a seure en places, davant un televisor o faceboock, per relacionar-se amb altres joves en la mateixa situació. I quan, cansats de tanta rutina de deconstrucció de si mateixos, es dediquen a passar l'estona fent alguna malifeta, provocada per l'avorriment de la desocupació i el fracàs, el sistema els hi recrimina i els etiqueta.

Quines accions concretes en polítiques d'ocupació s'estan dissenyant per reduir la taxa d'atur d'aquests joves? La nova reforma donarà resposta a aquesta problemàtica? Els mercats voldran un curriculum per competències en comptes de formació acreditada?  Som coresponsables d'aquesta situació i hem d'aconseguir donar-lis resposta de manera urgent, no tan sols com a subjectes passius del sistema, sinò com a font de valor afegit.