La Perruca de Luca és un projecte coeducatiu dissenyat per Eltakataka, Vicent Poquet i La Naturadora, que dediquen als nens i nenes que qüestionen les persones adultes, i també a les persones adultes que respecten i accepten que els qüestionin els nens i nenes, perquè només així creixeran més lliures, forts, valents i feliços.
Luca és un nen sense prejudicis ni complexos, tal com segurament serien els nens i les nenes sense l’ajut de les persones adultes.
Per això, quan apareix a l’escola amb la seva perruca de pèl llarg i serrell recte no entén per què se’n riuen i es burlen dient-li que és una nena. Es que només les noies poden dur perruca? Per a ser noi cal ser el contrari de les nenes? Què hi ha de dolent a semblar una nena?
A Luca no li agrada que riguin d’ell, però decideix no treure's la perruca. Tan sols té quatre anys, però és un vailet llest i intueix que mai no és massa d'hora per a lluitar contra les coses sense sentit, i... quin sentit té renunciar a la seva perruca si li encanta i no fa mal a ningú?
Per això, quan apareix a l’escola amb la seva perruca de pèl llarg i serrell recte no entén per què se’n riuen i es burlen dient-li que és una nena. Es que només les noies poden dur perruca? Per a ser noi cal ser el contrari de les nenes? Què hi ha de dolent a semblar una nena?
A Luca no li agrada que riguin d’ell, però decideix no treure's la perruca. Tan sols té quatre anys, però és un vailet llest i intueix que mai no és massa d'hora per a lluitar contra les coses sense sentit, i... quin sentit té renunciar a la seva perruca si li encanta i no fa mal a ningú?
Més que un conte per a valents, és una aposta per trencar els estereotips de gènere.
Qui decideix que el rosa és un color de nenes i el blau de nens? Per què hi ha actituds impròpies de nens i impròpies de nenes?
I és que, quan crèiem que per fi ho havíem superat, va aparèixer Luca i ens va explicar que tot continua igual.
La Peluca de Luca from La Peluca de Luca on Vimeo.
Des que neixem, fins i tot abans de nèixer, el nostre
entorn va prenent decisions que determinen com hem de construir la nostra
identitat en relació al sexe al qual pertanyem. Pantalons o falda, cotxes o
princeses, rosa o blau.
Segons els rols tradicionals de la nostra societat les noies han de ser
sensibles, curoses i col·laboradores, i els nens han de ser forts, valents i bèsties.
El sistema sexe-gènere defineix una forma determinada de ser, sentir i desitjar
per als homes i una forma determinada de ser, sentir i desitjar per a les dones
i, a més a més, ambdós sistemes estan enfrontats, és a dir, si ets home has de
ser el contrari que una dona i viceversa.
Els límits del model tradicional de feminitat i masculinitat estan clarament
definits des de les edats més primerenques sota el discurs d’allò natural i
biològic: “els xics són més burrots per naturalesa, les xiques biològicament
són més febles, etc...”. Així, quan un nen o una nena traspassen aquests
límits, la resta de la gent els recorda que aquesta actitud és impròpia del seu
sexe i que ha d’ajustar-se a les normes per a ser acceptat o acceptada.
Totes i tots hem fet o hem deixat de fer coses per por a la incomprensió, per aconseguir el respecte i l'acceptació, però en ocasions ens sentim forts per
a rebel·lar-nos, i aquesta fortalesa és encara major quan les persones que ens estimen ens donen suport i ens accepten com som. Persones que, amb la seva estima,
ens ajuden a enfrontar-nos a burles o menyspreus.
La Perruca de Luca és també per a aquestes persones, que simplement amb la seva
capacitat de respectar, d’acceptar i d’estimar poden contribuir cada dia a
educar persones més fortes i valentes, més lliures i felices
Més informació a lapelucadeluca.com i verkami.com
