Anem a pams: Ocupació

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ocupació. Mostrar tots els missatges

Intervenció per educar en la tolerància i la diversitat

Cultivo una rosa blanca

en Junio como en Enero

para el amigo sincero

que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca

cultivo cardo ni espinas,

cultivo una rosa blanca.

( José Martí)

Continuo amb la meva proposta per treballar a les aules el diàleg intercultural a través de la tolerància i el respecte per l'altre, i avui ho faig a través de la reflexió del curtmetratge: PROVERBI XINÈS del director Javier San Ramón, nominada als Goya del 2008.

Es tracta d'una història actual sobre racisme en la qual, amb molt d'humor i bon gust, es fomenta la reflexió sobre els problemes que una persona pot tenir a causa del color de la seva pell, la raça a la qual pertany o la forma que té d'expressar-se.

Nombrosos crítics coincideixen en assenyalar que aquest curt posa sobre la taula una temàtica social com el racisme de forma elegant, parlant amb humor de coses molt serioses, com la xenofòbia.(www.laaudiencia.wordpress.com). També llença un missatge a favor de la comprensió mútua. La frase: "tu no xinès, tu negre" podem traduir-la en tots els idiomes i canviar la paraula xinès i negre per moltes altres nacionalitats (www.novaroute.wordpress.com).

En un món on totes i tots sóm migrades, el diàleg intercultural és fonamental per a poder continuar avançant. En les nostres societats conviuen persones de diversos orígens geogràfics. Això significa que no només ocupem un mateix espai vital, sinó que, a més, establim contactes amb elles, ens eduquem a les mateixes aules i compartim reflexions i debats en comú, compartim els mateixos parcs i juguem a jocs de diferents parts del món, treballem junts i cooperem per obtenir un fruit amb l'esforç de tots plegats .

Què és el diàleg intercultural? El diàleg cultural cerca reestructurar i reorganitzar la universalitat imperant en el món basant-se en relacions de cooperació i comunicació solidària entre els diferents móns culturals. La funció d'aquest diàleg intercultural és, d'una banda obrir les cultures, trencant els seus tancaments categorials, simbòlics, i morals. És a dir, les cultures no són categories tancades, i aïllades una de les altres. Amb aquest diàleg es busca fomentar la reflexibilitat crítica entre les i els membres de cada cultura particular. Com a mètode, el diàleg intercultural permet relativitzar i flexibilitzar les cultures, ajudant-les a que es coneguin millor entre si, i cadascuna a les altres, percebent les diferències i els seus valors afegits. El diàleg intercultural implica una ètica que ha d'assumir com una forma de vida, la tolerància, el respecte i sobretot en l'acollida de l'altre.

"El diàleg intercultural és indispensable per a la construcció d'un nou model social i cultural adaptat a una Europa que evoluciona ràpidament, que permet a les persones que viuen a les nostres societats culturalment diverses gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals. Aquest nou model és el resultat d'una tasca en curs en la qual hi participen nombrosos actors. Comporta així mateix grans responsabilitats per les autoritats públiques en els diferents plans, per a les associacions de la societat civil i les altres parts interessades."

El Consell d'Europa va presentar el Llibre Blanc com una contribució a un debat internacional que no cessa d'intensificar. "Aprendre a viure junts, en un context de diversitat cultural creixent, respectant al mateix temps els drets humans i les llibertats fonamentals, s'ha convertit en una de les principals exigències de la nostra època i seguirà sent pertinent durant molts anys"

El procés educatiu comporta complexitat, ja que fa referència a un món i una realitat cada dia més controvertida i en constant transformació. Aquesta complexitat implica també atendre a la dimensió humana en tota la seva amplitud i riquesa, i no només a la seva dimensió racional. Així es proclama en l'Informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre educació per al segle XXI en posar de relleu quatre pilars fonamentals de l'educació: No només aprendre a conèixer i aprendre a fer, sinó també aprendre a viure junts i aprendre a ser, posant de relleu la complexitat que tot procés educatiu implica: "No deixar sense explorar cap dels talents que, com tresors, estan enterrats en el fons de cada persona "(Delors, 1996, p.23).

"La tolerància és un valor imprescindible per a la convivència en una societat democràtica. La multiculturalitat de les poblacions residents en un mateix territori nacional, és potser un dels elements que més clarament obliga a reflexionar sobre la necessitat de forjar una nova concepció de ciutadania capaç de subministrar un nou projecte de drets, participació i pertinença."(Mª Jesús Buitrago)

Com a agents socials, hem de vetllar pel diàleg, ja que des de la posada en comú desvetllem actituds favorables en la recerca de l'interès comú i de la cooperació social. Com deia Carreras hem d': obrir-nos a l'altre, acollir-lo, respectar-lo, escoltar-lo, comunicar, utilitzar un llenguatge comú, compartir la reflexió i la crítica, donar serenitat i temps mútuament, rebutjar la por, l'excessiva prudència i el tracte irònic o despectiu.

Us deixo amb el curtmetratge i amb la proposta per treballar a les aules.

Proverbio Chino

Argument

Sergio és un noi negre d'origen cubà que busca feina. Visita una zona de la ciutat en la qual hi ha molts negocis de persones xineses i en veure un rètol en un restaurant on necessiten un cambrer, demana i aconsegueix aquest treball, però per diversos motius, l'acaben acomiadant.

El jove aspirant a cambrer trobarà resposta a les seves preguntes, sobre la manca d'entesa entre els humans, en el missatge que troba en una de les famoses galetes xineses de la sort, d'aquí l'origen del títol.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Proverbio chino

Nacionalitat: Espanya.

Any de producció: 2005.

Guió: .Javier San Román.

Direcció: Javier San Román.

Producció: Nephilim Producciones

Gènere: Comedia.

Direcció de fotografia:Ángel Amorós

Muntatge: Javier San Román.

La proposta educativa de Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad, defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge, són:

Promocionar els valors del respecte al treball dels altres i del dret a la activitat laboral com a font de realització personal.

Ser conscient que les capacitats de les persones no estan condicionades per la seva raça o nacionalitat i proporcionar trajectòries diferents, independentment d'aquests conceptes.

Comprendre el valor del treball com a font de satisfacció i desenvolupament personal.

Fomentar el valor de la tenacitat a l'hora d'aconseguir objectius personals.

Reflexionar sobre la necessitat de l'optimisme i la valentia com a virtuts necessàries per assolir les fites que ens proposem.

Considerar el bon humor i l'alegria com actituds que fan més humana i gratificant la vida de les persones i la seva relació amb les altres.

Reflexionar sobre els valors i contravalors que apareixen al film.

Descobrir el llenguatge com a mitjà de comunicació entre les persones.

Investigar sobre les diferències gastronòmiques que hi ha a les diferents cultures que es mostren en el curt.

Entendre que els éssers humans tenen un valor absolut independentment de la seva raça, país d'origen, treball que desenvolupen.

Localitzar aquelles actituds que potencien i desenvolupen la confiança en un mateix i en els altres

Si voleu accedir les propostes educatives plantejades després del visionat del curtmetratge cliqueu aquí.

Guia per l'Orientació Laboral dels col.lectius més vulnerables

No tenir una feina, segons la nostra societat i patrons culturals, suposa una mica més que no tenir ingressos, ja que hi ha una sèrie d'estereotips i prejudicis al voltant de la idea que qui no treballa o no produeix és una persona que no aporta o no val. Això comporta, al seu torn, un major risc d'exclusió social.

"El treball és un dret universal. Totes les persones tenim dret a un treball. L'exercici d'aquest dret ens dóna l'oportunitat de formar part de la societat en què vivim i de participar en els processos econòmics, socials, polítics i culturals contribuint, amb el nostre treball, al desenvolupament de tota la col·lectivitat. Per això, en la mesura en què una persona en situació de dificultat social aconsegueixi accedir al mercat de treball, cal atenir afavorint, no només la universalitat d'aquest dret, sinó la millora de seva autonomia personal, les seves condicions de vida i la seva integració social.

L'ús, a més de suposar una font d'ingressos que possibilita l'accés de les persones als béns i serveis, actua com a mecanisme integrador.

No obstant això, tot i la importància social que té l'ocupació, encara estem lluny d'assolir l'objectiu d'un mercat de treball obert a totes les persones. El nostre model de societat genera i manté desigualtats que col·loquen a un important nombre de persones en una situació de desavantatge i de discriminació davant l'ocupació.

D'aquesta manera, les persones que no tenen feina pateixen una manca de reconeixement social que redunda en un baix nivell d'autoestima.

Aquesta situació afecta també a un gran nombre de dones que desenvolupen la seva feina en l'àmbit privat i reproductiu sense percebre cap prestació econòmica, el que comporta al seu torn la manca de reconeixement i valoració social.

D'altra banda, el treball conté també un important factor socialitzador, ja que és el origen d'innombrables xarxes i contactes socials. En els diferents àmbits laborals, els treballadors i treballadores interactuen entre si, potenciant les relacions socials que tot ésser humà necessita establir i mantenir al llarg de la seva vida.

Finalment, no cal oblidar que al nostre país, la incorporació al mercat de treball comporta també l'accés a un sistema de protecció social que ofereix una cobertura i garanteix determinades prestacions.

Si l'accés al mercat de treball no és un camí fàcil per a una gran part de la població, per a determinades persones aquest camí és encara més complex, ja que es troben en una posició de desavantatge respecte a altres persones demandants d'ocupació. A aquests grups de persones són als que anomenem col·lectius vulnerables.

La clau per combatre la discriminació que es produeix en l'accés a l'ocupació d'aquests col·lectius és conèixer, en primer lloc, quins són els factors determinants d'aquestes situacions de desigualtat i tractar després d'incidir-hi a través de la nostra intervenció.

Podem parlar de dos grans grups de factors que afecten negativament a la integració sociolaboral de determinades persones o grups: aquells relacionats amb els obstacles existents en la societat (estereotips, prejudicis, pràctiques discriminatòries, minusvaloració social) i aquells que fan referència a les dificultats pròpies de les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat (manca de formació, d'experiència, d'habilitats socials, manca d'hàbits laborals, baixa autoestima, desconeixement del mercat de treball).

Un dels principals factors de l'exclusió social és, sens dubte, la dificultat per accedir a una ocupació.

La incorporació al mercat laboral és complicada per a persones amb escassa qualificació, que no tenen xarxes socials ia les que els falta informació i orientació sobre els processos de recerca de feina, més encara, si tenim en compte que a algunes de aquestes persones se'ls sumen diferents problemàtiques (drogodependències, immigració, víctimes de violència de gènere, estades a la presó, etc.) que a més són percebudes negativament per gran part de la societat, a causa de prejudicis i creences basades en estereotips. Aquest punt de partida situa a les persones en un lloc allunyat del mercat de treball, el que es tradueix en situacions d'atur de llarga durada, esquitxades, sovint, per breus intervals d'incorporacions laborals puntuals, que moltes vegades es produeixen en condicions de precarietat i fins i tot a través de la economia submergida.

Afavorir l'accés a l'ocupació de les persones més vulnerables és un camí necessari per aconseguir que traspassin els àmbits d'exclusió o precarietat i puguin assolir la plena integració en la nostra societat.

Per aquest motiu, conèixer les dificultats, els obstacles, les capacitats i les oportunitats de les persones i del seu entorn, és un punt de partida necessari en el disseny de projectes d'ocupació que tinguin com a objectiu millorar les capacitats personals i professionals que permetin a les persones respondre adequadament a les demandes d'ocupació del mercat de treball.

Per això, no hem de partir només de la reflexió sobre les dificultats d'aquests col·lectius, sinó que hem de centrar també en analitzar quins són els elements positius que els caracteritzen i que cal visibilitzar.

La Guia per l'Orientació Laboral dels col.lectius més vulnerables, de Creu Roja, pretén ser una síntesi del coneixement teòric-pràctic obtingut a través del treball realitzat per la xarxa de orientadores i orientadors dels diferents projectes que des de l'any 2000 s'han desenvolupat en el marc del Pla d'Ocupació, al mateix temps que una eina útil per continuar afavorint la integració sociolaboral de les persones amb especials dificultats d'inserció.

Per aquest motiu, la guia es compon de dos apartats: una part teòrica que aborda els aspectes més rellevants de la funció d'orientació (incorporant les lliçons apreses durant aquests anys) i una part pràctica que pretén facilitar la intervenció que es realitza en el dia a dia"

On hi ha feina, a "Valor afegit"

Ni els anys de crisi ni l'elevadíssima taxa d'atur han fet millorar de debò els sistemes d'informació de les ofertes i demandes laborals.

Aquest dimecres, "Valor afegit" que és el programa econòmic de referència a la televisió catalana, on cada setmana proposa reportatges singulars i àgils, que tracten a fons i de manera rigorosa diferents temes que afecten els ciutadans, tractarà els següents temes:

On hi ha feina?
Ni els anys de crisi ni l'elevadíssima taxa d'atur han fet millorar de debò els sistemes d'informació de les ofertes i demandes laborals. Falta coordinació per explicar als parats on poden trobar feina i en quines habilitats s'han de formar per aconseguir-la. Però d'ofertes, n'hi ha. Expliquem què s'ha de fer per trobar-les.

El programa es va emetre ahir dimecres a les 22.00 al 33 i a les 00.35 a TV3.

Terrorífiques dades del nostre mercat laboral

Però sembla tant clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer.

Retrat del nostre mercat laboral espanyol per aquest últim trimestre

Sóm 5.778.100 les persones aturades en aquest últim trimestre, segons de les dades de l'enquesta de la població activa (EPA)

Les dades d'atur que es van públicar ahir són absolutament aterridores. Per aquesta raó, les il.lustracions que avui ens acompanyaran volen posar de relleu el retrat del nostre actual mercat laboral. Tenir en situació d'atur el 25% de la població, és una situació esgarrifosa, sobretot si les úniques opcions que ens plantegen són aquestes: que la gent més gran continui treballant, no fer res i deixant que les grans fortunes estiguin en mans d'un petit nombre de persones i no s'utilitzi cap mesura solidària amb la resta de la població, fent una reforma laboral que, com ja imaginàvem, no ha donat el fruit promès, suprimint programes de suport a l'ocupació i que els col.lectius més pobres puguin subsistir amb l'ajut de xarxes solidàries d'altres pobres que, tot i no tenir, comparteixen el sostre i el pa.

Il.ustració A. Semenov

Estem a prop de "tots sants", on recordem els morts, les seves lluites i desitjos, i m'entristeix veure cóm el somni dels meus avis, treballant per les llibertats, pel compromís social, l'accès igualitari i públic a l'educació i la salut comencen a trontollar. De fet, estem desballestant l'estructura productiva del país: totes les persones aturades de llarga durada, pel sol fet d'estar fora del mercat laboral, evidencien la pèrdua de capital humà.

Com deia l'editorial de "El Pais" d'avui , "l'impacte entre el jovent revesteix particular gravetat: el risc de descapitalització del capital humà que es constitueix és major, ja que han de ser ells qui emparin el creixement econòmic futur. I aquest no és precisament molt esperançador a curt termini."

Il.lsutració A. Semenov

Des d'una perspectiva antropològica, l'ocupació és més que una forma de subsistència. "Afecta a la dignitat, a la valoració del propi ésser, a l'autoestima" i en la percepció de tot això influeixen factors com el fet de ser home o dona, o els anys que s'han dedicat a la formació, com explica el cap del servei de Salut Mental de l'Hospital de Sabadell, José Antonio Espino.

Davant la prolongada durada de la crisi i el creixement negatiu de l'activitat econòmica, les polítiques actives d'ocupació a Catalunya comencen a bellugar-se a curt termini. Sembla com si de cop, tothom tingués presa per fer, el que no s'ha fet en tot l'any 2012: convocatòries de formació ocupacional, programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil “Joves per l’ocupació”, programa de formació a mida de les necessitats de les empreses, amb persones amb majors dificultats d'inserció amb un acord previ de contractació:forma i insereix, programes de formació i contractació per persones aturades de llarga durada que hagin esgotat les prestacions, accions d'orientació a la inserció, i altres en la mateixa línia. Però, tot i que aquests programes començaran a donar resposta a un grup de persones en situació d'atur, no podem oblidar, que hi haurà una gran quantitat d'aturats, que no entran a formar part d'aquests col.lectius recollits en aquests programes, i que comencen a patir la desmotivació, la pèrdua d'identitat i rebuig per la formació i el reciclatge, i necessiten respostes.

Il.lustració A. Semenov

El dolor que suposa per una persona major de 45 anys, que amb una edat madura es troben per primera vegada en la seva vida sense ocupació i amb escasses perspectives de trobar-ne un de nou, no el podrem suplir amb una prestació de 426 euros. Necessitem d'espais de reforç i millora de l'autoestima ja que, sense aquesta, la persona aturada no podrà afrontar un procés de selecció, i molt menys de reconversió. Si considerem les incidències negatives desenvolupades en les persones aturades, tenint en compte si són dones o homes, trobarem efectes directes ocasionats pels estereotips marcats pel gènere i cap programa que les estigui corregint de manera efectiva.


L'atur va impactar gairbé en exlclusiva a les dones, amb 75.500 aturades més

El descens de l'ocupació ha afectat en major mesura les dones, amb 68.700 llocs de treball menys, mentre que entre els homes es van destruir 28.200 llocs de treball. L'atur va impactar gairebé en exclusiva sobre les dones i, per contra, no s'observa cap política d'ocupació que intenti combatre la incidència en funció del gènere.

Il.lustració A. Semenov

Les úniques llums que brillen en una nit com la que estem vivint, són les que estan emetent persones somiadores, que treballen per fer possible els seus propis projectes. Les dificultats de trobar una feina assalariada davant l'escassetat d'oportunitats aboca les persones desocupades a buscar altres sortides. En molts casos, l'oportunitat es troba en el treball autònom i l'emprenedoria social.

I avui acabo el post amb una cançó que ajuda a il.lustrar la reflexió d'avui: "El Miguel i lOlga tornen" dels Manel.

Generació perduda / Pèrdua del talent

"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,

però només si la creació d'ocupació per als joves

es converteix en una prioritat essencial

en la presa de decisions polítiques

i si s'intensifiquen les inversions

del sector privat de manera significativa "

José Salazar Xirinachs

Director Ocupació OIT

El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no té l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.

Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?

"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença bé al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.

En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.

Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat, dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions, ràdios, diaris i Internet, on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada?? Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis? Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.