No tenir una feina, segons la nostra societat i patrons culturals, suposa una mica més que no tenir ingressos, ja que hi ha una sèrie d'estereotips i prejudicis al voltant de la idea que qui no treballa o no produeix és una persona que no aporta o no val. Això comporta, al seu torn, un major risc d'exclusió social.
"El treball és un dret universal. Totes les persones tenim dret a un treball. L'exercici d'aquest dret ens dóna l'oportunitat de formar part de la societat en què vivim i de participar en els processos econòmics, socials, polítics i culturals contribuint, amb el nostre treball, al desenvolupament de tota la col·lectivitat. Per això, en la mesura en què una persona en situació de dificultat social aconsegueixi accedir al mercat de treball, cal atenir afavorint, no només la universalitat d'aquest dret, sinó la millora de seva autonomia personal, les seves condicions de vida i la seva integració social.
L'ús, a més de suposar una font d'ingressos que possibilita l'accés de les persones als béns i serveis, actua com a mecanisme integrador.
No obstant això, tot i la importància social que té l'ocupació, encara estem lluny d'assolir l'objectiu d'un mercat de treball obert a totes les persones. El nostre model de societat genera i manté desigualtats que col·loquen a un important nombre de persones en una situació de desavantatge i de discriminació davant l'ocupació.
D'aquesta manera, les persones que no tenen feina pateixen una manca de reconeixement social que redunda en un baix nivell d'autoestima.
Aquesta situació afecta també a un gran nombre de dones que desenvolupen la seva feina en l'àmbit privat i reproductiu sense percebre cap prestació econòmica, el que comporta al seu torn la manca de reconeixement i valoració social.
D'altra banda, el treball conté també un important factor socialitzador, ja que és el origen d'innombrables xarxes i contactes socials. En els diferents àmbits laborals, els treballadors i treballadores interactuen entre si, potenciant les relacions socials que tot ésser humà necessita establir i mantenir al llarg de la seva vida.
Finalment, no cal oblidar que al nostre país, la incorporació al mercat de treball comporta també l'accés a un sistema de protecció social que ofereix una cobertura i garanteix determinades prestacions.
Si l'accés al mercat de treball no és un camí fàcil per a una gran part de la població, per a determinades persones aquest camí és encara més complex, ja que es troben en una posició de desavantatge respecte a altres persones demandants d'ocupació. A aquests grups de persones són als que anomenem col·lectius vulnerables.
La clau per combatre la discriminació que es produeix en l'accés a l'ocupació d'aquests col·lectius és conèixer, en primer lloc, quins són els factors determinants d'aquestes situacions de desigualtat i tractar després d'incidir-hi a través de la nostra intervenció.
Podem parlar de dos grans grups de factors que afecten negativament a la integració sociolaboral de determinades persones o grups: aquells relacionats amb els obstacles existents en la societat (estereotips, prejudicis, pràctiques discriminatòries, minusvaloració social) i aquells que fan referència a les dificultats pròpies de les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat (manca de formació, d'experiència, d'habilitats socials, manca d'hàbits laborals, baixa autoestima, desconeixement del mercat de treball).
Un dels principals factors de l'exclusió social és, sens dubte, la dificultat per accedir a una ocupació.
La incorporació al mercat laboral és complicada per a persones amb escassa qualificació, que no tenen xarxes socials ia les que els falta informació i orientació sobre els processos de recerca de feina, més encara, si tenim en compte que a algunes de aquestes persones se'ls sumen diferents problemàtiques (drogodependències, immigració, víctimes de violència de gènere, estades a la presó, etc.) que a més són percebudes negativament per gran part de la societat, a causa de prejudicis i creences basades en estereotips. Aquest punt de partida situa a les persones en un lloc allunyat del mercat de treball, el que es tradueix en situacions d'atur de llarga durada, esquitxades, sovint, per breus intervals d'incorporacions laborals puntuals, que moltes vegades es produeixen en condicions de precarietat i fins i tot a través de la economia submergida.
Afavorir l'accés a l'ocupació de les persones més vulnerables és un camí necessari per aconseguir que traspassin els àmbits d'exclusió o precarietat i puguin assolir la plena integració en la nostra societat.
Per aquest motiu, conèixer les dificultats, els obstacles, les capacitats i les oportunitats de les persones i del seu entorn, és un punt de partida necessari en el disseny de projectes d'ocupació que tinguin com a objectiu millorar les capacitats personals i professionals que permetin a les persones respondre adequadament a les demandes d'ocupació del mercat de treball.
Per això, no hem de partir només de la reflexió sobre les dificultats d'aquests col·lectius, sinó que hem de centrar també en analitzar quins són els elements positius que els caracteritzen i que cal visibilitzar.
La Guia per l'Orientació Laboral dels col.lectius més vulnerables, de Creu Roja, pretén ser una síntesi del coneixement teòric-pràctic obtingut a través del treball realitzat per la xarxa de orientadores i orientadors dels diferents projectes que des de l'any 2000 s'han desenvolupat en el marc del Pla d'Ocupació, al mateix temps que una eina útil per continuar afavorint la integració sociolaboral de les persones amb especials dificultats d'inserció.
Per aquest motiu, la guia es compon de dos apartats: una part teòrica que aborda els aspectes més rellevants de la funció d'orientació (incorporant les lliçons apreses durant aquests anys) i una part pràctica que pretén facilitar la intervenció que es realitza en el dia a dia"
