Anem a pams: Llenguatge no sexista

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llenguatge no sexista. Mostrar tots els missatges

Material per treballar el dia de la dona

Us adjunto una relació de webs on es pot trobar material per poder treballar el tema de la coeducació, la igualtat i la dona. Cadascuna i cadascú podeu valorar si s'ajusten a les vostres necessitats i es poden reutilitzar.

Il.lustració Aida Emat

Calaix General amb algunes págines institucionals

Observatori de la dona

CCOO, secretaria de la dona

Instituto de la mujer

Pàgina de la secretaria de la dona

Pla d' Igualtat de la Junta de Andalucia,amb recursos en cinema, bibliografia, recursos TIC, activitats…

Programes d’innovació educativa. Coeducació. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació.

Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer
Género y educación. Recursos
Género y educación. Recursos
Centre de Recursos Pedagògics
Coeducació. USTEC-STE
Educació en valors. UGT-FETE
Articles sobre coeducació en ciudad de mujeres

Coeducación. Espacios para educar en igualdad
Casal Lambda
Cogam
Recursos educatius per a la igualtat i la prevenció de la violència de gènere

Rincón solidario del IES Gran Capitán
CEIP Marismas del Tinto
IGUALA-T
Cuaderno intercultural
Igual=mente

¿Y ahora adónde vamos?
Rostros de mujer, Web del projecte que analitza els prototips de dona als mitjans de comunicació.

Espai de dones, pàgina web on es promou l'accés de les dones a la informació, al coneixement i, concretament, a les TIC'S.

Sin género de dudas per treballar la bretxa digital de génere.

Calaix de sastre d'activitats generalistes

“Iguales para hoy”, material per la coeducació

Maleta de coeducació per al professorat

Rompiendo esquemas; programa d'orientació acadèmica i professional no sexista.

Calaix per a cicle infantil

Unitat didàctica: Les feines

El joc i la joguina

Un quadern de treball per treballar la igualtat (infantil i primària)

Calaix per a cicles de primària

Activitats elaborades pel professorat del col.legi de San Walabonso - Huelva

Unitat didàctica Sistema sexe-génere per segon i terecer cicle de primària i l'ESO

Un quadern de treball per la igualtat (infantil i primària)
Material Yo cuento, tu pintas, ella suma

Calaix per a Secundària i Batxillerat

Taller per la construcció d' identitats de génere al 4t de l'ESO i Batxillerat

“Con voz propia”, una unitat didàctica per secundària

Webquest per segon cicle de l'ESO
Ni Ogros ni Princesa.Guia per l'educació afectivo-sexual a l'ESO

Calaix on trobem recursos per un llenguatge no sexista:

Nombra
Igualdad, lenguaje y Administración: propuestas para un uso no sexista del lenguaje. G.Valenciana
Manual de lenguaje administrativo no sexista. Universidad de Málaga
Manual de lenguaje no sexista en la UPM
Guía de uso no sexista del lenguaje de la Universidad de Murcia.
Manual de Lenguaje no sexista de la UPM
Guia de Lenguaje no sexista de la UNED

Guía de lenguaje no sexista. Unidad de Igualdad de la Universidad de Granada, Universidad de Granada Guía para un uso del lenguaje no sexista en las relaciones laborales y en el ámbito sindical. CCOO
Olga Castro Vázquez. Rebatiendo lo que otros dicen del lenguaje no sexista.
Educació i comunicació. Llenguatge no sexista. Institut Balear de la Dona.
Lenguaje no sexista. Ministerio de Igualdad.

Nombra en red
Dos palabras
Hablamos de Leyes
Hablamos de Salud
Profesiones de la A-Z
Nombra En Red(aplicación ejecutable)
Non-discriminatory Language Guidelines (University of Sydney)
Writing with Non-Sexist Language
Guidelines on gender neutral language. UNESCO
Non-Sexist Language. University College Cork
Guide to nonsexist language. Collage of Agriculture and Life Sciences
Manual del lenguaje Administrativo no Sexista (Málaga 2002)
Guía para un uso igualitario del lenguaje administrativo (Málaga 2004)
Sexismo y androncentrismo en textos administrativos
Guia de Lenguaje no sexista. "Comunicación en Igualdad" U. Cantabria (2011)
Orden de 22 de marzo de 1995, por la que se adecua la denominación de los título académicos oficiales a la condición masculina o femenina de quienes los obtengan

Eulàlia Lledó Cunill. “Nombrar a las mujeres, describir la realidad: la plenitud del dis-curso. Claves para tratarse bien en la lengua, claves también para caer en la cuenta cu-ando esto no ocurre y entender por qué y cómo”. A: Uso del lenguaje en el mundo labo-ral. Emakunde.
Pilar López Díez. “Las mujeres en el discurso iconográfico de la publicidad. Claves, desde la perspectiva semiótica y de género, para descodificar el lenguaje publicitario sobre las mujeres”. A: Uso del lenguaje en el mundo laboral. Emakunde.

Mercedes Bengoechea. “La comunicación femenina. Claves, desde la perspectiva de género, para entender qué pasa cuando hablamos”. A: Uso del lenguaje en el mundo la-boral. Emakunde.

Receptes per a visibilitzar les dones en l'educació.

Dones amb mirada coeducativa (solucions i alternatives a les redaccions habituals, per tal de poder redactar els documents sense utilitzar el masculí genèric).

Guía ràpida per un lenguaje no sexista.

Fes click si vols descarregar-t'ho en versió català/valencià

Calaix de Recursos Cinematogràfics

Coral Caro Blanco (IES Montserrat Roig, Sant Andreu de la Barca, membre del Seminari Interdisciplinari d'Estudis de Gènere de la UB) recomana les següents pel·lícules coeduca-tives: 1.- Antonia (1995). Marleen Gorris (dir). 2.- El amo de la casa (1925). Carl Theodor Dreyer (dir). 3.- North Country ('En tierra de hombres') (2006). Niki Caro (dir). 4.- En un mundo libre (2008). Ken Loach (dir). 5.- Grbavica, el secreto de Esma (2006) Jasmila Zbanic (dir). 6.- La sal de la tierra (1954). Hrebert J. Biberman (dir). 7.- Rosetta (1999). Jean Pierre i Luc Dardenne (dir). 8.- Zona Libre ( 2005). Amos Gital (dir).

Història d’una gavina (i del gat que la va ensenyar a volar) (1999). Enzo D’Alò (dir.)
Billy Elliot (2000), Stephen Daldry (dir).
Whale Rider (2002). Niki Caro (dir).
Las mujeres de verdad (2002). Patricia Cardoso (dir).
Quiero ser como Beckham (2002) Gurinder Chadha (dir).
Buda explotó por vergüenza (2007) Hana Markhmalbaf (dir).
Persépolis, novel·la gràfica en blanc i negre, escrita i il·lustrada de manera autobiogràfica per Marjane Satrapi. Convertida en pel·lícula.

Calaix de contes, cançons, jocs ...

Disney ens ha anant educant en com ha de ser una dona i com ha de ser un home, doncs us proposo que mireu aquest documental en que es reflexiona sobre els estereotips de gènere en aquestes pel.lícules.

La Cenicienta que no quería comer perdices és un conte escrit per Numila López Salame-ro i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra, en què es revisen diferents mites i estereotips relacionats amb les dones de diversos contes populars amb molt sentit de l’humor. L’autora de les il·lustracions Adela Turín ens proposa Rosa Caramelo, Una feliz catastrofe, i altres a la seva colecció de contes infantils alternatius. On les nenes tenen iniciativa i proposa models alternatius de relacions, situacions i rols.

Rosa Caramelo (conte)
Una feliz catástrofe (conte)
Tina Jorgenson. Un mundo imposible [conte sobre el repartiment de les tasques domès-tiques].
Igualdad de género [cançó sobre la igualtat de gènere amb dibuixos animats]. Junta de Andalucía.
Karmagv. Sorkunde, la kurranta de emakunde.
Sernam Arika. Viejos cuentos... nuevos finales.
La Casa de la Igualdad 2008 [vídeo de joc coeducatiu].

Yo como tú, Animax 2007.
Campanya JUGUEM. Consell de Joventut de les Illes Balears i CJE. Presentada amb la intenció que el joc eviti conductes violentes i sexistes, i també que pares i mares evitin comprar joguines bèl·liques i sexistes per als/les seus fills/es.
Recursos didàctics de jocs cooperatius
La diferencia sexual en el análisis de los videojuegos
Trabajamos cuentos coeducativos de CRA de Obanca
El Principe Ceniciento.Aquesta conte gira al voltant del conte "El príncep cendrós" escrit per Banette Colle i editat per l'editorial Destino. Ens mostra en el seu argument una nova versió del conte tradicional de fades "La ventafocs" arribat fins als nostres dies gràcies a l'autor francès Charles Perrault (1697), l'argument gira entorn a la injusta opressió i posterior recompensa, en aquest cas protagonitzada per un home i amb certes pinzellades d'humor.

El Principe Ceniciento

View more PowerPoint from nilu

Si algú o alguna de vosaltres voleu millorar aquesta llista no dubteu en fer-m'ho arribar i ampliarem la relació. El treball en xarxa i de manera cooperativa ens ajudarà a donar un pas endavant.

I ara només queda agrair a totes aquelles persones que han treballat i elaborat el material que us he relacionat, i que gràcies a la seva bona disposició per compartir-lo, avui està a la nostra disposició.

GRÀCIES

Contra el discurs de la RAE sobre el llenguatge sexista

No sóc lingüista, però em considero una dona sensible al tema de la igualtat, i el text que diumenge vaig llegir al diari El País ( Informe Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona escrit per Ignacio Bosque i subscrit per 26 acadèmics) em va remoure l'estomac. Això, em va fer recordar com el meu fill amb cinc anys una tarda, quan encara no havia après això del genèric, en sortir al passadís de l'escola i veure un cartell informant d'un sopar per a pares, molt estranyat em va demanar per què no hi anaven les mares, i jo, sorpresa per la seva pregunta, vaig reflexionar de la importància de ser-hi o no present al llenguatge. Com us deia la setmana passada cal visibilitzar-nos, perquè conformem la meitat d'aquest món, i hi ha gent que se'n oblida d'això.

Aquest article discrepant sobre l'ús d'un llenguatge no sexista, arriba fins i tot a ser insultant en ridiculitzar alguna terminologia proposada, i sobretot amb la utilització de la paraula "visibilització".

Les propostes dels diferents manuals en matèria de llenguatge no sexista obren el llenguatge a aquelles persones que volen adquirir-ne un nou ús, no intenta imposar-lo. Ningú intenten corrompre la gramàtica, sinó incloure nous termes més igualitaris. Com diu Olga Castro Vázquez al seu article O verbo patriarcal (monogràfic núm. 24 de la revista Festa de la Palabra Silenciada): "Aquesta reacció sembla amagar profundes concepcions misògines, en considerar el llenguatge no sexista, com una amenaça contra l'ordre establert que tan els beneficia".

Les normes i dictats de la RAE vol que assumim el llenguatge de manera acrítica i inconscient , dotant l'ús del genèric (masculí) com la manera universal d'expressar-nos. Oblida que la llengua amb l'ús del genèric masculí genera, a nivell cognitiu (segons nombrosos estudis psicolingüistics), una representació mental que és eminentment masculina, invisibilitzant a part dels subjectes a qui diu representar, el que fa que les dones quedin excloses de la representació del món.

La RAE oblida que amb la desaparició del gènere neutre del llatí, els grups de poder (masculins, perquè les dones estaven recloses al mon de la llar i de la cura) van decidir normalitzar el gènere masculí i proclamar el genèric (no marcat), el vàlid per anomenar només a ells, no a dones i a homes. Ha arribat el moment de l'anàlisi i construcció en un exercici crític de la cultura. Com diu Marian López Fernández Cobo, "el llenguatge té una funció social" i com un altre món és possible, cal començar pel llenguatge.

Júlio Flecha en el seu article del mes de juliol "Lenguaje incluyente" assenyalava que el llenguatge és producte de la percepció que la humanitat té de si mateixa i, alhora, la determina. A través d'ell, "es veu reflectit el model de societat i en un període històric específic. Cap societat viu al marge del seu llenguatge sinó més aviat existeix en ell. " Així, les relacions socials, econòmiques, polítiques, jurídiques i personals entre els éssers humans prenen identitat i forma en el llenguatge.

La professora de sociolingüística, i degana de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat d'Alcalà d'Henares, Mercedes Bengoechea, a la seva conferència al 2007 sobre els reptes dels mitjans de comunicació davant la llei d'igualtat, ja feia unes reflexions i donava exemples detallats sobre la importància de l'ús del llenguatge no sexista. Si esteu interessats/des podeu escoltar-lo aquí.

En l'article del País : ni vascos, ni vascas, Mercedes Bengoechea, estudiosa del sexisme en el llenguatge, deia que estava d'acord amb el seu col · lega acadèmic Ignacio Bosque, en que" no cal fer servir el masculí i el femení sistemàticament. Però matisa: "L'important és que quedi en la referència personal, en els substantius". A més, recorda que el desdoblament no és un invent nou. Està en el Cantar de Meu Cid, en el Llibre de bon amor i en el romancer: "Allà es parla d'homes i dones, moros i mores ... És un recurs de l'oralitat, és cert, però hi és. Es troba fins després de Cervantes, però quan apareixen les acadèmies es crea una norma androcèntrica ".

Quan intentem tenir més cura del llenguatge que fem servir, no volem ser radicals islamistes del gènere, sinó que intentem trobar noves fórmules més igualitàries.

Olga Castro afirma que el llenguatge no sexista no busca tan sols tractar de forma simètrica a dones i homes a nivell lingüístic, sinó guanyar precisió i exactitud a nivell cognitiu sense excloure ni invisibilitzar a cap dels sexes. No es tracta de canviar el llenguatge pel simple fet de fer-ho, ni tan sols per una qüestió estètica o de moda, ni es tracta tampoc d'imposar canvis prescriptius. Al contrari, del que es tracta és de canviar el repertori de significats que transmeten les llengües, de transformar el llenguatge per fer una representació més igualitària de la realitat que condueixi a una categorització també més igualitària en les formes de pensament, i de promoure la reflexió sobre els canvis en la llengua perquè les i els parlants pensem en el que diem i en com ho diem, de manera que així es generin canvis en les perspectives que, al seu torn, tindran conseqüències materials en l'acció humana i en la realitat. Ja que el llenguatge reflecteix la realitat, la reforma lingüística constitueix un complement necessari a la reforma social de gènere per així reflectir en la llengua els canvis que es van produint en les societats.

Resulta curiós que molestin tant les barres per indicar la presència de dones i homes en la construcció significativa d'un enunciat, i en canvi no molestin quan s'utilitzen per a indicar 'i / o', etc. Al final serà que el que molesta no són les barres, sinó les dones!

Mercedes Bengoechea respon al informe de la RAE.

Jo sóc una persona que intento tenir cura amb el què dic i cóm ho dic, i quan escric no m'agrada veure'm reflexada en una @, perquè considero que les dones som més que tot això, però tot així respecto a qui ho fa, perquè el que intenta és visibilitzar que allò que escriu incorpora tant a dones com a homes. Crec que a vegades no cal repetir totes les paraules de la frase amb flexió de gènere, sinó de duplicar almenys en una ocasió les paraules que al·ludeixen a dones i homes perquè estiguin explícitament esmentats i siguin visibles en la representació mental que fem de la realitat.

Olga Castro continua dient que el llenguatge no sexista no inventa paraules, sinó que atorga expressió lingüística a aquelles experiències o punts de vista de les dones que no tenien materialització en el llenguatge per ser aquest durant segles una construcció androcèntrica: mostra d'això és la denominació de l'acte sexual ('penetració ') que limita el paper de la dona a la passivitat (' ser penetrada '); també és evident la manca d'un equivalent femení per al masculí' viril ', que ens fa passar a les dones de frígides a nimfòmanes.
De la mateixa manera, cal resignificar en femení aquelles professions que tradicionalment només tenien masculí (per ser realitzades únicament per homes, a l'estar vedades a les dones el treball remunerat) i a les que les dones ara ens incorporem: tècnica, advocada, directora, bombera o música. El poder del masculí és tal, que al poc temps de començar a usar el terme masculí, aquest ja es converteix en genèric, i així avui és freqüent parlar en general de 'infermers' quan el setanta per cent de les i els professionals són dones , o de 'cuiners' tot i que en termes percentuals qui cuina fora dels programes de televisió som dones. En altres ocasions es qüestiona la paraula en femení perquè coincideix amb un substantiu abstracte (enfront de 'el músic' home, coexisteixen 'la música' dona i 'la música' art) i això suposadament resulta confús, tot i que no importa el confús que pugui resultar 'músic' per saber si es refereix a un home o una dona. Emperò, quan al revés són els homes qui s'incorporen a un treball tradicionalment realitzat per dones i la professió en masculí coincideix amb un substantiu ja existent, aquest solapament no genera cap confusió (davant de les 'caixeres' dones, 'els caixers' homes i 'els caixers' expenedors de diners conviuen en perfecta harmonia).

Reduir el llenguatge no sexista al mer àmbit del que és políticament correcte és un nou intent demagògic de desacreditar i parodiar les polítiques lingüístiques a favor d'un idioma més igualitari, una manera de trivialitzar el debat sobre les pràctiques de llenguatge no sexista, i una manera de posteriorment poder acusar de ser contrari a la llibertat d'expressió.

Que es el feminismo - Celia Amorós from Escuela inclusiva on Vimeo.

Aquest vídeo ha estat estret del programa "Pienso, luego existo" de TVE, si voleu veure el vídeo sencer podeu fer-ho en aquest enllaç.

El llenguatge no sexista suposa una amenaça contra l'ordre social establert, i per això provoca una profunda por al sistema patriarcal, i s'excuden en la gramàtica.

Avui ja s'escolta altres veus en referència a aquest informe, i és que s'ha de suscitar al debat, perquè som moltes les persones que podrem dir la nostra. Com deia Celia Amorós "Hay motivos para la esperanza y motivos para la inquietud."