Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Happyshifters. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Happyshifters. Mostrar tots els missatges

Buscant el camí de rajoles grogues



El secret de la vida és tenir un propòsit




Fa poc menys d'una setmana que hem tornat a les aules,  als despatxos, al silenci del sofá o a la cua de l'atur,  i ara ens toca continuar reflexionant sobre quin és el nostre paper .

Les educadores i els educadors necessiten perseverar davant els grans reptes que suposa la pròpia educació, i posar la llavor de la màgia a través de l'amor i la dedicació del que fem.

Avui torno amb un altre curtmetratge amb el que vull obrir el punt de reflexió del dia: "The Potter". Aquest vídeo ens presenta l'educador com l'acompanyant generador de reptes i l'alumnat com individus amb interés per assolir el coneixement i les competències . La màgia d'apredre, fer de l'argila una obra d'art és la feina incansable de l'artista i de l'educador i l'educadora. 
Per això, avui proposo aquesta al.legoria sobre l'educació, on el terrissaire representa la tenacitat, i trasmet al seu aprenent la necessitat d'estimar el que fa, juntament amb el treball constant i l'esforç diari per aconseguir els seus somnis, la seva obra mestra en aquelles petites coses de la quotidianitat. La màgia per aconseguir-ho la trobem en la confiança en nosaltres mateixos .

Ara ens toca trobar el camí de rajoles grogues i arribar al nostre destí on un gran mag ens ensenyarà la tasca de l'artesà i, com a escultora,   atrevir-nos a agafar el cisell i el martell i, cop a cop, treure el millor de nosaltres mateixes, tot i que per això haurem de decidir cadascú i cadascuna de nosaltres qué volem fer. I un cop après aquest ofici podrem continuar  tallant fusta.








El mòn necessita gent que estimi el que fa.

La descoberta d'una Happyshifters

"Carpe Diem! Aprofita el dia,
No deixis que acabi
sense haver crescut una mica,
sense haver estat
una mica més feliç,
sense haver
alimentat els teus somnis"


Il.lustrat per Shichigoro





He descobert que tota la meva vida he estat una happyshifters, ja que el plaer, o allò que en diuen "felicitat", formaven part dels objectius de les meves ocupacions.

Il.lustració Catrin Welz Stein
No és que no m'hagi conegut a mi mateixa fins ara, el que he descobert fa poc ha estat aquest terme. Allò que sempre deia: "sóc una persona afortunada, sempre he aconseguit ser feliç." I, si algun cop no ho aconseguia, m'atrevia a saltar i tornar a provar. Doncs, ara té nom propi.

Ser un happyshifter és una questió filosòfica,  implica buscar la felicitat a través del treball, convertint-lo en una font per donar sentit a la vida. Les persones que ho practiquem ens plantegem cóm es possible passar una gran part de la nostra vida fent una cosa que no ens fa feliç. Es tracta d'un camí complementari per aconseguir la felicitat, mitjançant la feina. I això es veu reflectit en les persones amb les que compartim els projectes i el resultat dels mateixos.



Aquest nou corrent canvia la queixa per l'acció i la pasivitat per l'emprenedoria. És un canvi que neix de les persones i no de les empreses, està relacionat directament amb l'autorealització i l'optimisme i no pas amb el sou, el bon clima laboral, la confiança i la pertinença a un equip. 


"Qui es troba en aquest estat està absort en la seva activitat i sent una enorme satisfacció; treballa per ser feliç, amb capacitat de realització i satisfacció personal abans que de guanyar diners", assegura Pilar Jericó, sòcia d' Innopersonas
Les persones que el practiquen no tenen por a escoltar la seva consciència i necessiten saber que el que fan té un sentit.  


Montse Ventosa, directora d'Employee Branding, assegura que els i les happyshifters estan molt a prop del que pretén el personatge de Will Smith en la pel.lícula "A la recerca de la felicitat" i afegeix que "es pot viure millor amb menus, o amb més, treballant menys o més... ser feliç conciliant?  Hi pot haver gent que vulgui sacreificar-se i treballar molt, sense arribar a ser un addicte a la feina. El happyshifter no considera que la vida personal i la laboral siguin enemigues i no creu que les dues hagin d'estar separades. Sortir del sistema no funciona, i en el happyshifting troben tant a empleats/des que volen demostres dins de la seva empresa que es pot ser feliça la feina, com a emprenedors/es que busquen la felicitat crant la seva pròpia".






Les organitzacions han de vetllar per oferir un entorn als i les professionals que els faci donar el millor d'ells i elles mateixes per generar un bon clima laboral, de treball en equip, i de vegades, no h'hi ha prou amb un salari elevat per tenir al treballador motivat. És important generar una cultura d'empresa basada en la confiança. l'empoderament i treball en equip- Les i els treballadors més feliços solen ser més productius, i per tant va lligat directament als beneficis que obtindrà l'organització i la retenció del talent.



Il.lustració d'en Jon Krause


Ser un happyshifter és una actitud personal. Com a treballadors i treballadores som responsables de dirigir el nostre projecte professional i vital, i intentar que totes dues coses estiguin en la mateixa línia, per tant nosaltres som els únics responsables de poder aconseguir-ho.  






I sinò mireu a Bob Esponja, és feliç amb una naturalitat sorprenent. Gaudeix amb tot el que l'envolta: fent les seves meravelloses burgers cangreburgers, caçant meduses, jugant amb Patricio i Arenita, parlant amb Gari ... Però el que és més important és que gaudeix, o pateix, cada dia, a totes les hores. No espera el cap de setmana per consumir un succedani de felicitat. I en contraposició tenim a la resta de personatges. Si us interessa aquesta reflexió filosòfic no deixeu de llegir l'article sobre aquesta sèrie en el bloc FiloCervantes.