...

Per veure

la porta oberta

has de pensar que 

es pot obrir

Riechmann: El común de los mortales (Tusquets, 2011)

Aquest bloc s'afegeix a la Vaga General del 14 de novembre, com a suport a totes les mobilitzacions socials que es portaran a terme.

Com a Educadora Social m'adhereixo a la declaració d'intencions que el CEESC ha fet, en relació a les mobilitzacions socials i la vaga general.

Estem en temps de crisis i de canvis que suposen tensions i convulsions, sovint gens desitjades. De fet, les crisis i els canvis són constants en un món canviant i dinàmic. Avui, però, sembla que estem a les portes d’uns canvis estructurals d’un recorregut que només ens atrevim a albirar. El cert és que, com s’està repetint, som davant d’un canvi de paradigma (o un canvi d’era). Les crisis són inherents a nosaltres, les educadores i els educadors socials i signifiquen oportunitats per afavorir canvis que siguin positius. Formen part indissociable del nostre ADN, de la nostra raó de ser. El nostre és el canvi, el que volem promoure en les persones, en els col·lectius, en la societat.
Tot sembla indicar que, ara potser més que mai, és el nostre moment. La societat està en ebullició i nosaltres hi som immersos, no ens podem amagar ni adoptar actituds passives. Ara més que mai, ens toca demostrar la nostra essència i raó de ser. Posar-nos al servei del conjunt de la societat per a, amb ella, ser agents actius del canvi que volem en les nostres vides, en el nostre futur i en la nostra comunitat.

Les educadores i els educadors socials i el CEESC no podem quedar-nos enrere, no podem estar ensopits ni tancar-nos en zones de confort. Hem d'estar al capdavant de les mobilitzacions que estan brollant, amb causes diverses, però totes en el bell mig del nostre objectiu irrenunciable: la consolidació de l'Estat de Benestar i el seu desenvolupament per al conjunt de la ciutadania. Estat del Benestar com a qüestió de justícia i no de caritat que, en canvi, es retalla contínuament i es posa en perill després de moltes dècades d'esforç conjunt per aconseguir una vida digna als que mai la van tenir.

Són nombroses les iniciatives que diuen prou, que es fan sentir i que es neguen a acceptar dòcilment la derrota sense l’oportunitat de jugar. Són moltes les veus que s'alcen per reivindicar la validesa dels models de benestar i que ja fa temps que reclamen el seu protagonisme. Veus que troben ara la terra adobada per a la seva puixança i amb forces renovades per reforçar una manera de ser i de fer, la nostra, la de l’educació social.

És per això que el CEESC, en tant que institució aglutinadora de les i els professionals de l’educació social, se sent amb l’obligació i el repte de fer un pas endavant en aquestes mobilitzacions. Ha de ser model i referent. No és una descoberta nova, aquesta sempre ha estat la filosofia pròpia del Col·legi (recentment es va posar a disposició un lloc web aglutinador de les iniciatives de les que som promotors o coneixedors, que vol, a més, posar-les en relació: http://www.ceesc.cat/content/view/1736/928/).

El que pretenem ara és renovar el nostre oferiment a treballar de costat amb tothom que s’identifiqui en les mateixes defenses, acollint, estimulant, coordinant, difonent… qualsevol iniciativa en defensa dels drets socials que es posen en perill avui dia; un CEESC obert a prioritzar les accions socials i polítiques; un CEESC al servei de les persones.

Més enllà de ser una institució professional som una institució social i volem dir-ho ben alt. El CEESC, en tot cas, no és res en si mateix sense la implicació constant dels seus membres. Per a què la nostra acció sigui coherent amb el que apuntem ens cal la participació de les col·legiades i col·legiats; cadascú en la mesura de les seves possibilitats, però totes i tots al servei dels valors propis de la pràctica socioeducativa.

El CEESC ha de ser la veu i la representació constant del que diuen i fan les
seves col·legiades i els seus col·legiats. Per això, els nostres recursos sempre han d'estar al servei dels posicionaments, de les mobilitzacions i de les demandes que ens remetin. No deixis de fer-ho!

Si us interessa aquest material, podeu accedir a Huelga decir

L'educació social com a agent de canvi

Pensem massa i sentim poc.

Més que màquines, necessitem humanitat.

Més que intel.ligència, tenir bondat i dolçor.

(Charles Chaplin- El gran Dictador)

"Tots i totes som educadores, diu un vell adagi africà: -Per educar un infant es necessita tota la tribu-. Tots els individus d’un col·lectiu humà que contacten amb els membres més joves d’aquest grup són responsables, en major o menor grau, amb més o menys intencionalitat, de la formació d’aquests nens i nenes mal·leables, immadurs i influenciables. Tots som alumnes, perquè aprenem constantment del nostre entorn social i mediambiental, però també tots som educadors, perquè amb les nostres posicions, conductes i relacions, estem incidint en l’educació dels més propers, especialment dels més joves i mal·leables.

Per ser educador no n’hi ha prou amb voler ser-ho; cal donar exemple, transmetre valors i actuar amb esperit d’ajut cap als altres. Per ser educador no fan falta títols ni càrrecs ni declaracions, l’educador s’erigeix de forma natural, perquè es converteix en un referent per a algú que el veu com un far resplendent que li serveix per entreveure el seu camí entre les tenebres de la vida." (Anatomia d'un educador)

La Tina  Benet, des de Burkina Faso, al blog del CEESC, es plantejava l'educació, com la clau universal per obrir camins de pau,   i  avui, 2 d'octubre de 2012, dia internacional de l'educació social, hem de tenir-lo present:

"Cal alimentar l’ànima de la societat, la manera de viure i de conviure, de crear, de treballar, de ser i comportar-se en el món, però aquesta ànima està feta de records, pensaments, valors, ideals, creences, etc… Hauríem de ser-ne conscients de tot això, sobretot perquè les noves generacions no siguin indiferents davant els valors, etc., ja que el que caldria aconseguir, és que aquestes noves generacions, tinguessin un sentit de pertinença a la nació, i s’impliquessin en la comunitat i construir pas a pas, la societat a través dels valors i no del passat ressentit, sinó de la transmissió de valors a través de les generacions.

L’educació ha de generar processos que ajudin a fer créixer les capacitats i possibilitats personals i col·lectives que permetin prevenir la violència i trobar els recursos necessaris per aconseguir-ho. I també facilitar conèixer els actes de violència, com també els seus efectes, per poder reflexionar-hi, implicar-s’hi i treballar per evitar-los i intentar que no es repeteixin.

Una forma de treballar-hi, és educar el cor: els sentiments, les emocions, la sensibilitat, l’estima, l’autoestima, l’empatia… Les emocions i sentiments ens remeten a components bàsics del comportament humà. A través d’ells construïm la nostra identitat i ens vinculem al món i als altres, és a dir, constitueixen una dimensió essencial en el desenvolupament humà, ja que l’educació emocional pot ser una via per arribar a l’educació en valors, etc..."

Som conscients que hem avançat part del camí, però també hem de ser conscients que encara queden qüestions per resoldre, sobretot ara que la nostra situació socioeconòmica incideix directament sobre els més febles.

 

L'educadora i l'educador social, són encara professionals desconeguts per altres àrees i/o serveis, som encara un col.lectiu mal retribuït, però per sort, som el que hem decidit ser-hi, persones que acompanyem a d'altres persones en moments crítics, som referents que facilitem a l'individu i als grups, assumir la responsabilitat de les seves pròpies vides i treballar junts per impulsar la qualitat de vida de totes i tots els seus membres.

Avui, per celebrar els vint anys dels estudis universitaris i la diada de l'educació social, la  Universitad de Barcelona  Desfés les edicionsdesenvoluparà una sèrie d'activitats, entre les que no deixeu passar l'actuació de La Factoría Los Sánchez  amb la seva obra l'Educador Social a l'Alaska ( I Part). Us deixo un petit tastet per obrir-vos la gana.

"Tradicionalment, des dels inicis de la nostra civilització, les professions lligades a una vocació singular i reconeguda han estat tres: la vocació religiosa, la mèdica i l’educativa; la primera, relacionada amb la salvaguarda de l’ànima, la segona, amb la del cos i la tercera, amb la de la persona. En aquesta tasca l’educador té la meravellosa oportunitat d’il·luminar el camí dels altres en el seu procedir vital. El fet diferencial del bon educador no és que faci bé el seu treball sinó que se senti feliç de fer-lo. " (Javier Olivera Betrán)