 |
| Il.lustració Ofra Amit |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bones pràctiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bones pràctiques. Mostrar tots els missatges
Emprenedoria Social
«Arriscar és perdre l'equilibri momentàniament.
No arriscar és perdre a si mateix »
Koldo Saratxaga
El programa d'Innovació Social Barcelona, Ashoka & UpSocials es planteja la següent pregunta: hi ha innovacions provades que poden resoldre eficaçment problemes socials crítics de Barcelona? Aquest programa estaria dins de l'emprenedoria social.
Com a eina d'anàlisi de les bones pràctiques a l'emprenedoria social, la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació acaba de publicar el llibre Bones pràctiques internacionals de suport a l’emprenedoria social, que analitza quins són els àmbits clau en què els/les emprenedors socials requereixen suport i revisa com han fet aquesta tasca algunes organitzacions que proporcionen aquest suport amb èxit a escala internacional.
Per presentar un llibre de bones pràctiques internacionals en el món de l’emprenedoria social, és necessari fer una petita introducció sobre aquesta “nova” àrea emergent en el món de les organitzacions.
L'empresa social representa l’emprenedoria social en el mercat, en què les persones que posen en marxa una empresa social busquen, per sobre de tot, consumar un impacte social molt definit, però utilitzen els mercats i una activitat empresarial financerament viable per fer-ho.
Els empresaris socials creen empreses, i no hi ha cap mena de dubte que, en aquest acte de creació, comparteixen molts aspectes comuns amb els emprenedors de les empreses ordinàries, però en difereixen respecte de la seva missió fonamental. El motor de la creació d’una empresa social és l’impacte social, no l’aventura empresarial.
La distinció fonamental entre emprenedoria i emprenedoria social rau, doncs, en la proposició de valor. Per a una persona emprenedora, la proposició de valor consisteix a servir uns mercats que poden comprar un nou producte o servei, i aquesta proposició està dissenyada per obtenir un benefici per a la persona emprenedora i els seus inversors. En canvi, un emprenedor o emprenedora social té una proposició de valor relacionada amb la creació d’una transformació positiva a una part de la societat o a la societat en el seu conjunt. I aquesta proposició de valor no anticipa, en general, la creació d’un benefici financer per als seus inversors o per a si mateix (almenys a curt termini). Això no significa que les empreses socials no hagin obtingut benefici o no vulguin obtenir-ne, però aquest benefici no és l’objectiu fonamental i, quan n’hi ha, una part important es reinverteix en la empresa per tal d’incrementar-ne l’impacte social a llarg termini.
Així, les empreses socials que competeixen en el mercat tracten de crear valor econòmic i, alhora, valor social.
El llibre que avui us presento és un instrument generat en el marc del Programa d’emprenedoria social a Catalunya què, promogut per la Generalitat de Catalunya, es proposa “posicionar, estendre i dinamitzar l’emprenedoria social en el conjunt de la societat catalana, identificar iniciatives emprenedores socials i potenciar-ne la viabilitat, crear un ecosistema que faciliti l’accés a les eines i als recursos per part de les persones emprenedores, com també la interacció entre els diferents actors de l’emprenedoria social a Catalunya”.
Si esteu interessats en el tema us recomano que visiteu UPSOCIAL, que són una comunitat de persones i organitzacions relacionades amb l'emprenedoria social. Comparteixen l'interès en potenciar la innovació social i escalar iniciatives d'èxit per generar una transformació social amb impacte.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació – Generalitat de Catalunya i el propi llibre de bones pràctiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)