Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel. Mostrar tots els missatges

Captatio Benevolentiae



Para mis días pido,
señor de los naufragios,
 no agua para la sed,
sino la sed,

no sueños
sino ganas de soñar.
( Fragment de l'Oració de Piedad Bonnett)


Il.lustració Lorenzo Lee



El "Captatio Benevolentiae"  és el meu post número 100. Amb ell vull demanar disculpes dels possibles errors comesos a l'hora de trasmetre la meva visió de l'educació, l'ocupació,  la igualtat i a vegades del món, i també vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han recolzat aquesta aventura telemàtica: en Juan, la Rat, en Joan Manel Salichs, i totes aquelles que des del seu anonimat m'han llegit i han fet difusió dels meus pensaments i dels recursos que us proposo.


La musicoterapeuta Lorena García Caro afirma que «La música ajuda a equilibrar l'estat emocional de les persones». Així que si la música pot afectar el nostre estat d'ànim i la manera com percebem el món, us proposo escoltar temes alegres que ens donin un bany químic dels neurotransmissors del plaer al nostre cervell, amb el que ens portarà  a sentir-nos contents i a percebre la vida des d'aquest estat emocional. 


I res millor per fer-ho que escoltant una dolça melodia dels Manel, amb el mateix nom que el post d'avui: Captatio Benevolentiae. Una cançó optimista dedicada a totes aquelles persones que estem passant moments de canvi, amb la dificultat de redefinir-nos per intentar encaixar en aquest nou paisatge d'intercesa, i de crear nous lligams a l'àmbit de l'ocupació. 








Provem d’encaixar en escenes boniques,
En ports de diumenge farcits de gavines,
En grans sobretaules on els avis canten,
En nits vora el foc abraçats a una manta.


Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Els que ballen i ballen fins que els músics parin
I irrompre arrogants lluint les millors gales
En discos amb dones amb feines estables.


I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.



Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trampejar per ser persones dignes,
El pare modèlic que volen les filles,
El de la veu greu, el de la mà forta,
Que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma
I dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
Havent enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin.


I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.


I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident,
Que per un moment,
Ens en sortim.


Lletra i música: Guillem Gisbert





Terrorífiques dades del nostre mercat laboral



Però sembla tant clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer.



Retrat del nostre mercat laboral espanyol per aquest últim trimestre





Sóm 5.778.100 les persones aturades en aquest últim trimestre, segons de les dades de l'enquesta de la població activa (EPA)
 
Les dades d'atur que es van públicar ahir són absolutament aterridores. Per aquesta raó, les il.lustracions que avui ens acompanyaran volen posar de relleu el retrat del nostre actual mercat laboral. Tenir en situació d'atur el 25% de la població, és una situació esgarrifosa, sobretot si les úniques opcions que ens plantegen són aquestes: que la gent més gran continui treballant, no fer res i deixant que les grans fortunes estiguin en mans d'un petit nombre de persones i no s'utilitzi cap mesura solidària amb la resta de la població, fent una reforma laboral que, com ja imaginàvem, no ha donat el fruit promès, suprimint programes de suport a l'ocupació i que els col.lectius més pobres puguin subsistir amb l'ajut de xarxes solidàries d'altres pobres que, tot i no tenir, comparteixen el sostre i el pa.

Il.ustració A. Semenov


Estem a prop de "tots sants", on recordem els morts, les seves lluites i desitjos, i m'entristeix veure cóm el somni dels meus avis, treballant per les llibertats, pel compromís social, l'accès igualitari i públic a l'educació i la salut comencen a trontollar.  De fet, estem desballestant l'estructura productiva del país: totes les persones aturades de llarga durada, pel sol fet d'estar fora del mercat laboral, evidencien la pèrdua de capital humà



Com deia l'editorial de "El Pais" d'avui , "l'impacte entre el jovent revesteix particular gravetat: el risc de descapitalització del capital humà que es constitueix és major, ja que han de ser ells qui emparin el creixement econòmic futur. I aquest no és precisament molt esperançador a curt termini."





Il.lsutració A. Semenov


Des d'una perspectiva antropològica, l'ocupació és més que una forma de subsistència. "Afecta a la dignitat, a la valoració del propi ésser, a l'autoestima" i en la percepció de tot això influeixen factors com el fet de ser home o dona, o els anys que s'han dedicat a la formació, com explica el cap del servei de Salut Mental de l'Hospital de Sabadell, José Antonio Espino


Davant la prolongada durada de la crisi i el creixement negatiu de l'activitat econòmica, les polítiques actives d'ocupació a Catalunya comencen a bellugar-se a curt termini. Sembla com si de cop, tothom tingués presa per fer, el que no s'ha fet en tot l'any 2012: convocatòries de formació ocupacional, programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil “Joves per l’ocupació”, programa de formació a mida de les necessitats de les empreses, amb persones amb majors dificultats d'inserció amb un acord previ de contractació:forma i insereix,   programes de formació i contractació per persones aturades de llarga durada que hagin esgotat les prestacions, accions d'orientació a la inserció, i altres en la mateixa línia. Però, tot i que aquests programes començaran a donar resposta a un grup de persones en situació d'atur, no podem oblidar, que hi haurà una gran quantitat d'aturats, que no entran a formar part d'aquests col.lectius recollits en aquests programes, i que comencen a patir la desmotivació, la pèrdua d'identitat i rebuig per la formació i el reciclatge, i necessiten respostes.



Il.lustració A. Semenov




El dolor que suposa per una persona major de 45 anys, que amb una edat madura es troben per primera vegada en la seva vida sense ocupació i amb escasses perspectives de trobar-ne un de nou, no el podrem suplir amb una prestació de 426 euros. Necessitem d'espais de reforç i millora de l'autoestima ja que, sense aquesta, la persona aturada no podrà afrontar un procés de selecció, i molt menys de reconversió. Si considerem les incidències negatives desenvolupades en les persones aturades, tenint en compte si són dones o homes, trobarem efectes directes ocasionats pels estereotips marcats pel gènere i cap programa que les estigui corregint de manera efectiva.



L'atur va impactar gairbé en exlclusiva a les dones, amb 75.500 aturades més



  
El descens de l'ocupació ha afectat en major mesura les dones, amb 68.700 llocs de treball menys, mentre que entre els homes es van destruir 28.200 llocs de treball. L'atur va impactar gairebé en exclusiva sobre les dones i, per contra, no s'observa cap política d'ocupació que intenti combatre la incidència en funció del gènere.




Il.lustració A. Semenov

Les úniques llums que brillen en una nit com la que estem vivint, són les que estan emetent persones somiadores, que treballen per fer possible els seus propis projectes. Les dificultats de trobar una feina assalariada davant l'escassetat d'oportunitats aboca les persones desocupades a buscar altres sortides. En molts casos, l'oportunitat es troba en el treball autònom i l'emprenedoria social.

I avui acabo el post amb una cançó que ajuda a il.lustrar la reflexió d'avui: "El Miguel i lOlga tornen" dels Manel.