 |
| Il.lustració Wanderer |
Aquest és el tercer post que dedico a la salut i la dona, ja que fa pocs dies es va commemorar el dia internacional de l'acció de la salut per les dones, i crec interessant dedicar un espai de reflexió en aquest àmbit i visibilitzar cóm està afectant la crisi i les retallades la seva salut.
Segons les dades publicades al butlletí de reflexions en femení, dedicat a "La salut de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat", les dones han estat invisibles per la medicina, com per a moltes altres ciè
ncies, també a la vida social, política i econòmica.
Tant la recerca, com la docéncia i
l'assistència han mirat les dones "com si fossin homes" i no han
reparat en els seus problemes, ni han entés la seva
queixa, el seu
malestar o el seu dolor.La salut de les dones s'ha estudiat i valorat només com a salut reproductiva. Aquest enfocament ha impedit, de vegades,
abordar la seva salut integral.
La salut no és només l'absència de
malaltia, sinò l'estat de benestar físic,
mental i social dels éssers
humans, i comporta l’assoliment d'una autonomia personal, solidària i joiosa.
Pel béŽ de les dones i de la societat es creu necessari que aquest
desfasament es corregeixi abordant de manera multidisciplinar les tasques de
recerca, informació— i comunicació— entre les dones i els professionals sociosanitaris, perquè estem
convençudes que la ignorància, la por i els malentesos es poden
combatre amb un coneixement i un assessorament solidari.
Existeix encara un gran desconeixement, per falta d’informació— i
d'investigació—, amb relació— a les malalties que pateixen les dones, les seves causes i la manera de
prevenir-les; en definitiva, cal fer visible
la morbiditat femenina diferencial, silenciada per la cultura del patiment que
predicava, i encara predica, la resignació— i la
submissió.
La investigació— de la salut de les dones i l'assistència biomèdica de les dones ha sofert un biaix inconscient. Les dones han estat excloses
de nombroses cohorts en estudis d'investigació. No s'han creat metodologies específiques per investigar la seva morbiditat
Al llarg de la història, fins a
la institucionalització de l’estudi
i la pràctica de la medicina i el seu monopoli per part dels homes, han estat
les dones les encarregades de vetllar per la salut de la població, tant a l'àmbit domèstic,
aplicant remeis transmesos de mares a filles, com al comunitari, fent
de parteres i curanderes.
A les cultures orientals, on la menopausa no es considera pejorativa,
les dones no pateixen sufocacions, ni angoixes, ni manifestacions especials
relacionades amb aquesta etapa de la vida.
La dona és un complex interactiu de forces biològiques, fisiològiques, psicològiques, socials i culturals. Aquesta dinàmica
condiciona la seva salut i la seva qualitat
de vida més del
que s'ha reconegut fins ara.
En medicina les veritats no són absolutes, hi ha
diferents tractaments per a una mateixa malaltia; com més informades estiguin les
dones, millor podran triar alternatives diferents per a cada situació.
La Salut de les dones: per una salut integral i des d'una perspectiva interdisciplinària.
Hi ha diferències en el procès d’emmalaltir i en la
mortalitat d’homes i dones, però˜ la majoria de malalties que afecten les dones no han estat estudiades
de manera específica com les dels homes. La raó és senzilla
per escassament coneguda: la majoria de les investigacions, tant de les
malalties com de les fisiopatologies, com s’ha dit, han comptat exclusivament
amb l'home com a subjecte referent.
D'altra banda, les diferències de gènere en salut són paradoxals: les dones tenen un estat de
salut pitjor, fins i tot excloent-hi els trastorns relacionats amb la reproducció, però˜ viuen més que els homes.
Al llarg de la seva vida les
dones experimenten més malalties no mortals, mentre que els homes desenvolupen malalties mortals. El model que
utilitzem per comprendre la salut de les dones es basa en la interrelació dels aspectes biològics amb els trets psicològics i culturals,
les demandes socials i el suport rebut. Hi ha un desequilibri entre les exigències i demandes socials que reben
les dones (doble jornada i doble presència) i els
recursos de què disposen per cobrir-los (discriminació laboral,
dificultat i precarietat del treball, feines amb poca autonomia i possibilitats
de control, escassa coresponsabilitat
dintre de la llar, manca de serveis públics...)
D'altra banda, hi ha desequilibri
també entre les exigències que les mateixes dones es fan a si
mateixes, seguint el model de feminitat establert i la baixa autoestima de què
gaudeixen, a causa principalment de la poca valoració social i familiar que tenen les seves tasques.
Els problemes que experimenten les dones poden ser més petits des d'un punt de vista mèdic,
però no ho són per a la vida quotidiana de les dones.
La divisió social de rols que col·loca
les dones en situació de desavantatge explicaria el
pitjor estat de
salut de les dones, caracteritzat per trastorns que no condueixen a la mort, però que afecten al llarg de tota la vida, mentre que els
estils de vida dels homes serien responsables de les malalties que pateixen en estadis
avançats de la vida, i els porten a la mort.
Actualment existeixen tractaments contundents de malalties físiques i psíquiques. Aquestes teràpies no són
ni noves, ni misterioses, ni cares, però al seu
voltant, per motius econòmics i polítics, s’estableix un silenci
incomprensible. Això és degut, segons la
Dra. Paloma Gómez (1997), al fet que són substàncies naturals que no es poden
patentar i, per tant, no resulten rendibles a les grans multinacionals.
La medicina oficial ha
medicalitzat molts processos naturals de les dones o els ha tractat com a
malalties, com ara l’embaràs, el part, la menopausa, la regla, etc. ( Font: reflexions en femení de la Diputació de Barcelona)
