Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Dones

La revenja és un plaer que dura només un dia,
la generositat és un sentiment que et pot fer feliç eternament.
Rosa Luxemburg


Il.lustració Another Wanderer


Somio, somio que arribarà el dia en que no caldrà un post especial per fer visible les lluites que encara ens resten.
M'il.lusiona, m'il.lusiona saber que estem treballant perquè les meves  filles el puguin veure aviat.
Recordo, recordo moments de tendresa amb la mare i de valentia de la sogra en la pròpia mort.
Desitjo, desitjo un nou mon ple de carícies i bones paraules.
Dedico, dedico tot el meu treball a totes aquestes dones que  m'han obert portes.
I us deixo, us deixo amb Silvio i la seva cançó.
 Cristina Pérez               


Avui és un dia molt especial per a moltes de nosaltres, i he pensat en gaudir-lo escoltant aquesta cançó Mujeres de Silvio Rodríguez, que tot i haver estat composada l'any 1978, va arribar a la meva vida deu anys més tard, de la ma del meu company i que, des d'aquell moment, viatja dins de la meva motxilla de música.


"Mujeres" està dedicada a totes les dones del mon,  per això en aquesta cançó es troben referències a l'àvia del Silvio, María León, a la seva mare Argelia, o a la seva filla Violeta.



Me estremeció la mujer que empinaba sus hijos
hacia la estrella de aquella otra madre mayor.
Y como los recogía del polvo teñido
para enterrarlos debajo de su corazón.

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo,
siempre a la sombra y llenando un espacio vital.
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
de la melena invencible de aquel alemán. 

Me estremeció la muchacha
hija de aquel feroz continente
que se marchó de su casa
para otra de toda la gente. 

Me han estremecido un montón de mujeres:
mujeres de fuego, mujeres de nieve. 

Me han estremecido un montón de mujeres:
mujeres de fuego, mujeres de nieve. 

Pero lo que me ha estremecido
hasta perder casi el sentido,
lo que a mí más me ha estremecido
son tus ojitos, mi hija,
son tus ojitos divinos.

Me estremeció la mujer que parió once hijos
en el tiempo de la harina y un kilo de pan
y los miró endurecerse mascando carijos. 
Me estremeció porque era mi abuela, además.

Me estremecieron mujeres
que la historia anotó entre laureles.
Y otras desconocidas, gigantes,
que no hay libro que las aguante. 

Me han estremecido un montón de mujeres,
mujeres de fuego, mujeres de nieve.
Me han estremecido un montón de mujeres,
mujeres de fuego, mujeres de nieve. 

Pero lo que me ha estremecido
hasta perder casi el sentido,
lo que a mí más me ha estremecido
son tus ojitos, mi hija,
son tus ojitos divinos.


I en aquest dia de visibilitzar a dones de les nostres vides, no vull oblidar-me de cap: Manuela Montero, Carmen Ramírez, Rosa González, Rosa Uribe, Rosa Pérez, Rat Rotllan, Anna Bach, Mónica i Nurieta, Pepi i Tere, Justa, Asunción, Mar Uribe, Isa, Toñi, Josena Coll, Montse Badia, Núria Durán, Lines, Carmina, Carme Domingo i Mar, Sara i Elba, Ana i Mònica, Fani, Encarnación i Matilde, Paca i Paqui, Charo, Maria Luisa i Cristina, Sandra i Natalia, Cristina i Verónica, Clement i Ana, Amor i Mari Paz, Pepa i Maria, Elisa i Janine, Elena Selles, Montse i Mari,Joana, Nazareth i Yolanda, i La flor del meu secret ...  Sou moltes les que heu estat i esteu present a la meva vida, gràcies.

Crec que també cal donar les gràcies a una dona que fa possible que somiem desperts. Em refereixo  la dona que a diari penja al seu bloc pinzellades al món,  il.lustracions de les que jo molt sovint m'aprofito per convidar-vos a la reflexió.




.



Material per treballar el dia de la dona

Us adjunto una relació de webs on es pot trobar material per poder treballar  el tema de la coeducació, la igualtat i la dona. Cadascuna i cadascú podeu valorar si s'ajusten a les vostres necessitats i es poden reutilitzar.

Il.lustració Aida Emat


Calaix General amb algunes págines institucionals
Observatori de la dona
CCOO, secretaria de la dona 
Instituto de la mujer
Pàgina de la secretaria de la dona 
Pla d' Igualtat de la Junta de Andalucia,amb recursos en cinema, bibliografia, recursos TIC, activitats…

Programes d’innovació educativa. Coeducació. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació.

Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer
Género y educación. Recursos
Género y educación. Recursos
Centre de Recursos Pedagògics
Coeducació. USTEC-STE
Educació en valors. UGT-FETE
Articles sobre coeducació en ciudad de mujeres

Coeducación. Espacios para educar en igualdad
Casal Lambda
Cogam
Recursos educatius per a la igualtat i la prevenció de la violència de gènere
Rincón solidario del IES Gran Capitán
CEIP Marismas del Tinto
IGUALA-T
Cuaderno intercultural
Igual=mente
¿Y ahora adónde vamos?
Rostros de mujer, Web del projecte que analitza els prototips de  dona als mitjans de comunicació.
Espai de dones, pàgina web on es promou l'accés de les dones a la informació, al coneixement i, concretament, a les TIC'S.
Sin género de dudas  per treballar la bretxa digital de génere.


Calaix de sastre d'activitats generalistes

“Iguales para hoy”, material per la coeducació
Maleta de coeducació per al professorat 
Rompiendo esquemas; programa d'orientació acadèmica i professional no sexista. 


Calaix per a cicle infantil

Unitat didàctica: Les feines
El joc i la joguina 
Un quadern de treball per treballar la igualtat (infantil i primària)

Calaix per a cicles de primària

Activitats elaborades pel professorat del col.legi de San Walabonso - Huelva 
Unitat didàctica Sistema sexe-génere  per segon i terecer cicle de primària i l'ESO 
Un quadern de treball per la igualtat (infantil i primària) 
Material Yo cuento, tu pintas, ella suma 

Calaix per a Secundària i Batxillerat

Taller per la construcció d' identitats de génere al 4t de l'ESO i Batxillerat
“Con voz propia”, una unitat didàctica per secundària 
Webquest per segon cicle de l'ESO 
Ni Ogros ni Princesa.Guia per l'educació afectivo-sexual a l'ESO





Calaix on trobem recursos per un llenguatge no sexista:

Nombra
Igualdad, lenguaje y Administración: propuestas para un uso no sexista del lenguaje.  G.Valenciana 
Manual de lenguaje administrativo no sexista.  Universidad de Málaga 
Manual de lenguaje no sexista en la UPM
Guía de uso no sexista del lenguaje de la Universidad de Murcia.
Manual de Lenguaje no sexista de la UPM
Guia de Lenguaje no sexista de la UNED
Nombra en red
Dos palabras
Hablamos de Leyes
Hablamos de Salud
Profesiones de la A-Z
Nombra En Red(aplicación ejecutable)
Non-discriminatory Language Guidelines (University of Sydney)
Writing with Non-Sexist Language
Guidelines on gender neutral language. UNESCO
Non-Sexist Language. University College Cork
Guide to nonsexist language. Collage of Agriculture and Life Sciences
Manual del lenguaje Administrativo no Sexista (Málaga 2002)
Guía para un uso igualitario del lenguaje administrativo (Málaga 2004)
Sexismo y androncentrismo en textos administrativos
Guia de Lenguaje no sexista. "Comunicación en Igualdad" U. Cantabria (2011)
Orden de 22 de marzo de 1995, por la que se adecua la denominación de los título académicos oficiales a la condición masculina o femenina de quienes los obtengan
Eulàlia Lledó Cunill. “Nombrar a las mujeres, describir la realidad: la plenitud del dis-curso. Claves para tratarse bien en la lengua, claves también para caer en la cuenta cu-ando esto no ocurre y entender por qué y cómo”. A: Uso del lenguaje en el mundo labo-ral. Emakunde.
 Pilar López Díez. “Las mujeres en el discurso iconográfico de la publicidad. Claves, desde la perspectiva semiótica y de género, para descodificar el lenguaje publicitario sobre las mujeres”. A: Uso del lenguaje en el mundo laboral. Emakunde.

 Mercedes Bengoechea. “La comunicación femenina. Claves, desde la perspectiva de género, para entender qué pasa cuando hablamos”. A: Uso del lenguaje en el mundo la-boral. Emakunde.
Receptes per a visibilitzar les dones en l'educació.
Dones amb mirada coeducativa (solucions i alternatives a les redaccions habituals, per tal de poder redactar els documents sense utilitzar el masculí genèric).
Guía ràpida per un lenguaje no sexista.
logo-sin-sexismos
Fes click si vols descarregar-t'ho en versió català/valencià



Calaix de Recursos Cinematogràfics 

Coral Caro Blanco (IES Montserrat Roig, Sant Andreu de la Barca, membre del Seminari Interdisciplinari d'Estudis de Gènere de la UB) recomana les següents pel·lícules coeduca-tives: 1.- Antonia (1995). Marleen Gorris (dir). 2.- El amo de la casa (1925). Carl Theodor Dreyer (dir). 3.- North Country ('En tierra de hombres') (2006). Niki Caro (dir). 4.- En un mundo libre (2008). Ken Loach (dir). 5.- Grbavica, el secreto de Esma (2006) Jasmila Zbanic (dir). 6.- La sal de la tierra (1954). Hrebert J. Biberman (dir). 7.- Rosetta (1999). Jean Pierre i Luc Dardenne (dir). 8.- Zona Libre ( 2005). Amos Gital (dir).

Història d’una gavina (i del gat que la va ensenyar a volar) (1999). Enzo D’Alò (dir.)
Billy Elliot (2000), Stephen Daldry (dir).
Whale Rider (2002). Niki Caro (dir).
Las mujeres de verdad (2002). Patricia Cardoso (dir).
Quiero ser como Beckham (2002) Gurinder Chadha (dir).
Buda explotó por vergüenza (2007) Hana Markhmalbaf (dir).
Persépolis, novel·la gràfica en blanc i negre, escrita i il·lustrada de manera autobiogràfica per Marjane Satrapi. Convertida en pel·lícula.



Calaix de contes, cançons, jocs ...

Disney ens ha anant educant en com ha de ser una dona i com ha de ser un home, doncs us proposo que mireu aquest documental en que  es reflexiona sobre els estereotips de gènere en aquestes pel.lícules.






La Cenicienta que no quería comer perdices és un conte escrit per Numila López Salame-ro i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra, en què es revisen diferents mites i estereotips relacionats amb les dones de diversos contes populars amb molt sentit de l’humor. L’autora de les il·lustracions Adela Turín ens proposa Rosa Caramelo, Una feliz catastrofe, i altres a la seva colecció de contes infantils alternatius. On les nenes tenen iniciativa i proposa models alternatius de relacions, situacions i rols.





Rosa Caramelo (conte)
Una feliz catástrofe (conte)
 Tina Jorgenson. Un mundo imposible [conte sobre el repartiment de les tasques domès-tiques].
Igualdad de género [cançó sobre la igualtat de gènere amb dibuixos animats]. Junta de Andalucía.
Karmagv. Sorkunde, la kurranta de emakunde.
Sernam Arika. Viejos cuentos... nuevos finales.
La Casa de la Igualdad 2008 [vídeo de joc coeducatiu].

Yo como tú, Animax 2007.
Campanya JUGUEM. Consell de Joventut de les Illes Balears i CJE. Presentada amb la intenció que el joc eviti conductes violentes i sexistes, i també que pares i mares evitin comprar joguines bèl·liques i sexistes per als/les seus fills/es.
Recursos didàctics de jocs cooperatius
La diferencia sexual en el análisis de los videojuegos
Trabajamos cuentos coeducativos de CRA de Obanca
El  Principe Ceniciento.Aquesta conte gira al voltant del conte "El príncep cendrós" escrit per Banette Colle i editat per l'editorial Destino. Ens mostra en el seu argument una nova versió del conte tradicional de fades "La ventafocs" arribat fins als nostres dies gràcies a l'autor francès Charles Perrault (1697), l'argument gira entorn a la injusta opressió i posterior recompensa, en aquest cas protagonitzada per un home i amb certes pinzellades d'humor.




















Si algú o alguna de vosaltres voleu millorar aquesta llista no dubteu en fer-m'ho arribar i ampliarem la relació. El treball en xarxa i de manera cooperativa ens ajudarà a donar un pas endavant.

I ara només queda agrair  a totes aquelles persones que han treballat i elaborat el material que us he relacionat, i que gràcies a la seva bona disposició per compartir-lo, avui està a la nostra disposició.

GRÀCIES

Contra el discurs de la RAE sobre el llenguatge sexista





No sóc lingüista, però em considero una dona sensible al tema de la igualtat, i el text que diumenge vaig llegir al diari El País ( Informe Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona escrit per Ignacio Bosque i subscrit per 26 acadèmics) em va remoure l'estomac. Això, em va fer recordar com el meu fill amb cinc anys  una tarda, quan encara no havia après això del genèric, en sortir al passadís de l'escola i veure un cartell informant d'un sopar per a pares, molt estranyat em va demanar per què no hi anaven les mares, i jo, sorpresa per la seva pregunta, vaig reflexionar de la importància de ser-hi o no present al llenguatge. Com us deia la setmana passada cal visibilitzar-nos, perquè conformem la meitat d'aquest món, i hi ha gent que se'n oblida d'això. 

Aquest article discrepant sobre l'ús d'un llenguatge no sexista, arriba fins i tot a ser insultant en ridiculitzar alguna terminologia proposada, i sobretot amb la utilització de la paraula "visibilització".

Les propostes dels diferents manuals en matèria de llenguatge no sexista  obren el llenguatge a aquelles persones que volen adquirir-ne un nou ús, no intenta imposar-lo.  Ningú intenten corrompre la gramàtica, sinó incloure nous termes més igualitaris. Com diu Olga Castro Vázquez al seu article O verbo patriarcal (monogràfic núm. 24 de la revista Festa de la Palabra Silenciada): "Aquesta reacció sembla amagar profundes concepcions misògines, en considerar el llenguatge no sexista, com una amenaça contra l'ordre establert que tan els beneficia".



Les normes i dictats de la RAE vol que assumim el llenguatge de manera acrítica i inconscient , dotant  l'ús del genèric (masculí) com la manera universal d'expressar-nos. Oblida que la llengua amb l'ús del genèric masculí genera, a nivell cognitiu (segons nombrosos estudis psicolingüistics), una representació mental  que és eminentment masculina, invisibilitzant a part dels subjectes a qui diu representar, el que fa que les dones quedin excloses de la representació del món.

La RAE oblida que amb la desaparició del gènere neutre del llatí, els grups de poder (masculins, perquè les dones estaven recloses al mon de la llar i de la cura) van decidir normalitzar el gènere masculí i proclamar el genèric (no marcat), el vàlid per anomenar només a ells, no a dones i a homes. Ha arribat el moment de l'anàlisi i construcció en un exercici crític de la cultura.  Com diu Marian López Fernández Cobo, "el llenguatge té una funció social" i com un altre món és possible, cal començar pel llenguatge.

Júlio Flecha en el seu article del mes de juliol "Lenguaje incluyente" assenyalava que el llenguatge és producte de la percepció que la humanitat té de si mateixa i, alhora, la determina. A través d'ell, "es veu reflectit el model de societat  i en un període històric específic. Cap societat viu al marge del seu llenguatge sinó més aviat existeix en ell. " Així, les relacions socials, econòmiques, polítiques, jurídiques i personals entre els  éssers humans prenen identitat i forma en el llenguatge.


La professora  de sociolingüística, i degana de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat d'Alcalà d'Henares, Mercedes Bengoechea, a la seva conferència al 2007 sobre els reptes dels mitjans de comunicació davant la llei d'igualtat, ja feia unes reflexions i donava exemples detallats sobre la importància de l'ús del llenguatge no sexista. Si esteu interessats/des podeu escoltar-lo aquí.


 


 En l'article del País : ni vascos, ni vascas, Mercedes Bengoechea, estudiosa del sexisme en el llenguatge, deia que estava d'acord amb el seu col · lega acadèmic Ignacio Bosque, en que" no cal  fer servir el masculí i el femení sistemàticament. Però matisa: "L'important és que quedi en la referència personal, en els substantius". A més, recorda que el desdoblament no és un invent nou. Està en el Cantar de Meu Cid, en el Llibre de bon amor i en el romancer: "Allà es parla d'homes i dones, moros i mores ... És un recurs de l'oralitat, és cert, però hi és. Es troba fins després de Cervantes, però quan apareixen les acadèmies es crea una norma androcèntrica "

Quan intentem tenir més cura del llenguatge que fem servir, no volem ser radicals islamistes del gènere, sinó que intentem trobar noves fórmules més igualitàries.





Olga Castro  afirma que  el llenguatge no sexista no busca tan sols tractar de forma simètrica a dones i homes a nivell lingüístic, sinó guanyar precisió i exactitud a nivell cognitiu sense excloure ni invisibilitzar a cap dels sexes. No es tracta de canviar el llenguatge pel simple fet de fer-ho, ni tan sols per una qüestió estètica o de moda, ni es tracta tampoc d'imposar canvis prescriptius. Al contrari, del que es tracta és de canviar el repertori de significats que transmeten les llengües, de transformar el llenguatge per fer una representació més igualitària de la realitat que condueixi a una categorització també més igualitària en les formes de pensament, i de promoure la reflexió sobre els canvis en la llengua perquè les i els parlants pensem en el que diem i en com ho diem, de manera que així es generin canvis en les perspectives que, al seu torn, tindran conseqüències materials en l'acció humana i en la realitat. Ja que el llenguatge reflecteix la realitat, la reforma lingüística constitueix un complement necessari a la reforma social de gènere per així reflectir en la llengua els canvis que es van produint en les societats.

Resulta curiós que molestin tant les barres per indicar la presència de dones i homes en la construcció significativa d'un enunciat, i en canvi no molestin quan s'utilitzen per a indicar 'i / o', etc. Al final serà que el que molesta no són les barres, sinó les dones!

Mercedes Bengoechea  respon al informe de la RAE. 




 


Jo sóc una persona que intento tenir cura amb el què dic i cóm ho dic, i quan escric no m'agrada veure'm reflexada en una @, perquè considero que les dones som més que tot això, però tot així respecto a qui ho fa, perquè el que intenta és visibilitzar que allò que escriu incorpora tant a dones com a homes. Crec que a vegades  no cal repetir totes les paraules de la frase amb flexió de gènere, sinó de duplicar almenys en una ocasió les paraules que al·ludeixen a dones i homes perquè estiguin explícitament esmentats i siguin visibles en la representació mental que fem de la realitat.




Olga Castro continua dient  que el  llenguatge no sexista no inventa paraules, sinó que atorga expressió lingüística a aquelles experiències o punts de vista de les dones que no tenien materialització en el llenguatge per ser aquest durant segles una construcció androcèntrica: mostra d'això és la denominació de l'acte sexual ('penetració ') que limita el paper de la dona a la passivitat (' ser penetrada '); també és evident la manca d'un equivalent femení per al masculí' viril ', que ens fa passar a les dones de frígides a nimfòmanes.
De la mateixa manera, cal resignificar en femení aquelles professions que tradicionalment només tenien masculí (per ser realitzades únicament per homes, a l'estar vedades a les dones el treball remunerat) i a les que les dones ara ens incorporemtècnica, advocada, directora, bombera o música.
  El poder del masculí és tal, que al poc temps de començar a usar el terme masculí, aquest ja es converteix en genèric, i així avui és freqüent parlar en general de 'infermers' quan el setanta per cent de les i els professionals són dones , o de 'cuiners' tot i que en termes percentuals qui cuina fora dels programes de televisió som dones. En altres ocasions es qüestiona la paraula en femení perquè coincideix amb un substantiu abstracte (enfront de 'el músic' home, coexisteixen 'la música' dona i 'la música' art) i això suposadament resulta confús, tot i que no importa el confús que pugui resultar 'músic' per saber si es refereix a un home o una dona. Emperò, quan al revés són els homes qui s'incorporen a un treball tradicionalment realitzat per dones i la professió en masculí coincideix amb un substantiu ja existent, aquest solapament no genera cap confusió (davant de les 'caixeres' dones, 'els caixers' homes i 'els caixers' expenedors de diners conviuen en perfecta harmonia).

Reduir el llenguatge no sexista al mer àmbit del que és políticament correcte és un nou intent demagògic de desacreditar i parodiar les polítiques lingüístiques a favor d'un idioma més igualitari, una manera de trivialitzar el debat sobre les pràctiques de llenguatge no sexista, i una manera de posteriorment poder acusar de ser contrari a la llibertat d'expressió.





Aquest vídeo ha estat estret del programa "Pienso, luego existo" de TVE, si voleu veure el vídeo sencer podeu  fer-ho en aquest enllaç


El llenguatge no sexista suposa una amenaça contra l'ordre social establert, i per això provoca una profunda por al sistema patriarcal, i s'excuden en la gramàtica.

Avui ja s'escolta altres veus en referència a aquest informe, i és que s'ha de suscitar al debat, perquè som moltes les persones que podrem dir la nostra. Com deia Celia Amorós "Hay motivos para la esperanza y motivos para la inquietud."



Aquí teniu els links per accedir a algunes de les guies del informe:

Guía de uso no sexista del lenguaje de la Universidad de Murcia.


Manual de Lenguaje no sexista de la UPM

Guia de Lenguaje no sexista de la UNED

Igualdad, lenguaje y Administración: propuestas para un uso no sexista del lenguaje. Conselleria de Bienestar Social, Generalitat Valenciana 

Perds identitat, si perds la feina?

Què fem quan perdem la feina??? Cadascuna i cadascú de nosaltres afrontem de manera diferent les situacions de crisi. Alguns i algunes mirem d'aprofitar el temps per formar-nos, altres per dedicar el temps a la cura de la família, altres es dediquem a la recerca diària de la feina, altres fan voluntariat, altres acaben ensorrant-se per no saber què fer, ni on anar, ... però hi ha altres que aprofiten aquesta situació com a oportunitat per poder construir noves possibilitats. 

Fa uns mesos al programa de Cataluya Ràdio "el Secret del Dia de Silvia Coppulo" plantejava la pregunta: Perds identitat, si perds la feina??? I les respostes de les persones expertes que van intervenir afirmava que la pèrdua de feina comporta la pérdua de seguretat. Les persones aturades es senten estigmatitzades, ja que perden l'èxit social. La societat actual està feta de tal manera que l'èxit es mesura per la nostra capacitat de consum, i per tant la pèrdua de la feina, implica un fracàs davant la societat, ja que no podem participar d'aquesta capacitat consumista, i per tant de pèrdua d'identitat.

No són fracassos personals, sinó d'unes circumstàncies socials. Diferents estudis  realitzats als EE.UU sobre com ens afecta l'atur, informava sobre la necessitat d'estructuració del temps, sentit de la vida per no patir una  pèrdua d'identitat... No vol dir que nosaltres no sabem fer es que no sigui feina, però socialment ens ha definit durant molt de temps, i això no cal oblidar-lo.

Per totes aquestes raons, la pèrdua d'una feina pot ser un esdeveniment realment traumàtic, creant no només problemes econòmics, sinó també multitud de conflictes personals. El risc real de no poder afrontar els deutes i fins i tot de perdre l'habitatge, existeix per a moltes famílies. La sensació de pèrdua d'identitat i l'estrès produït per no portar el control sobre la situació econòmica poden fer estralls en l'autoestima d'una persona a l'atur i dificulta les seves relacions socials i familiars.

No ens podem tancar. Hem de sortir i tenir nous reptes que afrontar (continuar la recerca de feina, formació, voluntariat, hobbies, ...) Com deia el psicòleg social Andrès Cuartero: "Si surto al carrer poden passar quatres coses, però si ens quedem a casa no passa cap." Es fa necessari que ens adaptem al canvis, la  socióloga  Cristina Sánchez  afirma que  "No podem esperar allò mateix que teníem" "Com a treballadors/es sóm vàlids dependent d'allò que el mercat vol", per això és fonamental reconstruir-nos novament.




Un exemple del que us estic parlant el podem trobar amb l'Ignasi Morral i en Joan M. Salichs, dues persones que per raons físiques van deixar la seva feina tècnica (un encarregat d'obra i l'altre d'instal.lador) per fer d'expert docent, i que després de finalitzar diferents programes ocupacionals i no trobar més ofertes en aquest àmbit, han decidit començar un nou camí cap a la música i la pintura. Són emprenedors, que cerquen noves oportunitats d'una situació de crisi. I el proper dijous en homenatge al dia de la dona, els podrem veure junts al concert l'hora d'om, recordant la música de  Ditzzy Gillespie un dels grans mestres del Jazz i retratant a una de les veus, més emblemàtiques, la Billie Holiday.  Si alguna o algú de vosaltres vol gaudir d'aquest concert, recordèu que serà dijous 8 de març a les 20:00 a la  "La Taberna", Passatge de l'Ajuntament,5 de Cerdanyola del Vallès.



I si algú o alguna a més de deleitar-se amb aquest directe de música i pintura vol veure un film i treballar el tema plantejat, us recomano: Los lunes al sol.



Aquesta pel · lícula ens permet abordar com ha estat construïda la identitat masculina i analitzar alguns dels aspectes que ens expliquen per què i com entra en crisi amb els processos de desindustrialització, atur i precarietat laboral. Òbviament, la pel · lícula permet altres lectures i són altres els temes que podrien destacar com, per exemple, el retrat del món de la desocupació i de la precarietat laboral, o la fi del món del treball industrial estable, de la identitat obrera construïda entorn d'una determinada idea del valor del treball.


Visibilització de la dona

Il.lustració de l'hivern  per Kris Kning

He escoltat a gent dir, que no cal treballar tant per la igualtat i la visibilització de les dones. Però jo continúo pensant que allò que no es nomena no exisiteix, que allò que no és visibilitza queda a l'oblit, i per això vull que reflexionem ón som, i perquè ningú parla.

Si que és cert que hi ha dies que som notícia: una altre dona morta  per violència de gènere, avui es celebra el dia de la dona ( i ens en recordem un cop l'any), som objectes de desig sexual quan ens utilitzen com a presa per vendre un cotxe o una marca de colònia, o per celebrar el dia de la mare, o ens intenten vendre una altre planxa, aspiradora o qualsevol estri que ens convidi a continuar amb les nostres tasques domèstiques. Però, quins partits de fútbol fan en obert a una hora de màxima audiència en que les jugadores siguin dones. Perquè no hi ha caps de llista que siguin dones en cap partit polític, sindicat o patronal?  Cóm és que a les reunions de pares i mares continua havent-hi un major nombre de mares que de pares? Per què les ocupacions masculinitzades continuen tenin un cert prestigi, i on som les dones, no?  Cal que continuem fent feina i no ens oblidem ón som, i que si ben es cert que hem recorregut un camí, encara ens queda un altre per fer.










Ja fa uns anys va caure a les meves mans aquest escrit que l'Elsa López va fer per un dia de la dona, i avui que vull parlar-vos d'ón som, tot i ser l'any 2012, crec que val la pena compartir-lo amb totes i tots vosaltres.


Il.lustració Nadezhda Illarionova

Ho són. Unes vegades més i altres, menys. Però ho són: invisibles, transparents. Estan en escena i no se les veu. Presidència institucions, congressos, departaments socials, i no se les veu. Pinten, escriuen, componen, dirigeixen orquestres, creen art, i no se les veu. Es silencien els seus noms o les hi s'aparta del cànon que és el mateix que no ser.

Perquè si no se les nom, no són res. Ningú dubta que hi va haver escriptores esplèndides en totes les èpoques dignes d'ocupar un lloc destacat en les millors enciclopèdies o artistes dignes de tenir penjades les seves obres en els millors museus. I si ningú ho dubta, per què no estan? Qui ha esborrat els seus noms d'aquestes pàgines? Qui o quines persones han oblidat col.locar en el lloc que els correspon?

Cal pronunciar aquests noms perquè existeixin. Hem de escriure els seus noms per les parets del món per reivindicar, per fer-les visibles. Per donar-los la vida que no van tenir.
 Hi ha coses que és millor anomenar per no fer-les evidents. Aquesta és la clau per entendre el silenci creat al voltant de les dones. La visibilitat d'una dona està permesa sempre que respongui als cànons que els homes han creat. Cap dona que tingui veu pròpia, que a bel·ligerant  o emprenedora, és acceptada per la majoria de les societats patriarcals. I si una dona així existeix, es procura minimitzar-la, ridiculitzar-la, treure-del mig.


Cap mascle a l'ús consent a ser dirigit, informat o lloc al seu lloc per una dona. No es qüestiona l'autoritat quan és un home qui mana. Es qüestiona quan és una dona. Una situació semblant crea en ells aquests conflictes de personalitat, com esquizofrènies que, així que bades, et salten a la jugular. Van a mata-degolla.

En el moment que les dones apareixen en escena i actuen lliurement, ells comencen a posar-se nerviosos i a desembeinar les espases. I roden caps. Les d'elles, clar. No hi ha altra explicació per a tanta massacre. La creixent violència contra les dones és una prova que certifica el que dic.

Quan algú opina que abans no passaven aquestes coses sempre contesto el mateix: si, si ocorrien, però, o no es coneixien, excepte que alguna s'atrevís a mostrar-les, en aquest cas només es podia esperar el menyspreu i la marginació, o eren tan submises que "no donaven motius" per a solucions tan cruentes.

Perquè ells no suporten la veu, la discrepància o l'agressivitat dels qui tradicionalment van estar en silenci suportant humiliacions, pallisses, o una amorosa indiferència.

Avui, en un dia tan especial per a nosaltres, jo faria un prec a tants homes que creuen en una societat justa: que ens mirin amb els ulls de l'admiració i la sorpresa, que ens nomenin, que ens designin pel nostre nom i per que ell significa. Que ens ajudin a construir una societat madura on l'anunciar la nostra presència, homes i dones, per igual, s'aixequin dels seus seients amb devoció i respecte. No puc demanar més. Ni menys.

          La invisibilidad de las mujeres. Elsa López