El 18 de desembre de 1990, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors i Treballadores Migrants i de les seves Famílies. L’any 1997, diferents organitzacions de països asiàtic van iniciar un moviment adreçat a celebrar i promoure aquesta data, com la Diada Internacional de Solidaritat amb els Immigrants. Les accions d’aquest moviment van donar com a resultat que, el 4 de desembre de 2000, es declarés el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant.
El nostre poble sempre s'ha caracteritzat pel seu caràcter acollidor i, per aquest motiu, crec que una data com la d'avui no l'hem de passar per alt. Hem de reivindicar la necessitat d'aprofundir en el treball de cohesió i integració social de les diferents aportacions que d'altres cultures fan cada dia al nostre entorn més proper. Visibilitzar aquesta data vol dir visibilitzar les persones migrants, com a reconeixement de la riquesa i diversitat que han aportat, i aporten, les persones que un dia van deixar enrera les seves cases i van decidir establir-se migrar a les nostres ciutats.
Catalunya és terra d’acollida i aquesta característica conforma la nostra manera de fer. Per les nostres ciutats i pels nostres pobles hi passegen, hi viuen, hi treballen i hi conviuen persones de cultures, de tradicions, de costums, de sentiments i d’emocions d’arreu del món. Totes elles amb un repte comú: el de la integració i la interculturalitat. Creiem en la necessitat de conèixer l’altre -els nostres veïns- com a pas necessari cap a la convivència en harmonia
Aquí teniu un curtmetratge d'animació, de Théodore
Ushev, on combina tendresa, humor i màgia en una història que ens parla de la
inmigració. Una nena que, amb la seva màgia (tzaritza significa càscara de
màgia), aconsegueix que la seva àvia vingui a viure amb ella i el seu pare, des de
Bulgària fins a Montreal. Interessant aquesta visió infantil sobre el
reagrupament familiar.
Per a la persona immigrada, l'arribada és un període clau en el seu procés d'adaptació a una nova societat. Els primers moments, les primeres relacions que estableixen com a nous veïns i veïnes són molt importants per tal d'afavorir la seva incorporació al nou entorn de vida, d'aquí la importància de l'acollida. Per poder desenvolupar un treball d'integració, cal treballar en crear espais d'intercanvis, de cooperació i de visibilització de les aportaciones positives i de creixement de la societat alhora que promovem la cohesió social.
L'actual situació de crisi que estem vivim, ens porta a redefinir i redissenyar el model de món que volem habitar.
Des del projecte en el participo actualment, l'alfabetització de dones magrebines i el reforç educatiu d'infància i joves migrats, treballem per sensibilitzar el barri, aportar consciència i donar a conèixer aspectes, sovint ignorats, que envolten la realitat de la immigració a la resta de la ciutadania. Així mateix, volem oferir i crear espais de participació i de cohesió social, de debat, de diàleg i de trobada.
Tal i com ja us he comentat en altres articles, el cinema és una eina que facilita aquesta tasca, ja que ens emociona, ens fa aprendre, conèixer, denunciar, ésser conscients d'altres realitats poc conegudes.
I per això us convido a celebrar aquest dia amb una proposta de cinema realitzat per cinema-café (aula intercultural) que sensibilitza, que porta a la reflexió i al diàleg sobre la realitat del fet migratori. Una realitat històrica, i alhora d’absoluta actualitat, que empeny a homes, a dones i a nens i nenes a arriscar les seves vides, a deixar les seves terres, les seves famílies i les seves arrels en la recerca d’un somni de vida millor.
EL VIATGE
Un testimoni del viatge que han de patir les persones
que deixen el seu país a la recerca d’una esperança de millor vida. Un
testimoni dels seus somnis, del per què emprenen riscos i de la recorrent
vulneració dels seus drets.
14 QUILÓMETROS
SEMINCI VALLADOLID 2007 – SECCIÓ OFICIAL
Gerardo Olivares
Espanya, 2007
117 min. Ficció – documental
117 min. Ficció – documental
Catorze quilòmetres és la distància que separa Àfrica d’Europa, però també és la barrera que separa els somnis de milions d’africans que veuen en Occident la seva única sortida per escapar de la gana i de la misèria.
De la mà de tres joves africans – la Violeta, en Buba i
en Mukela – recorrem un llarg i perillós viatge a través del Sàhara per
conèixer el que mai ensenyen els mitjans de comunicació. Les repetides imatges a
la televisió de pasteres arribant a les costes de Canàries i d’Andalusia han
acabat per insensibilitzar-nos front un drama que només ensenya la punta del
iceberg. Per als africans que emprenen aquesta aventura, aquest viatge no
suposa només creuar l’estret, sinó que comença molt més lluny, a molts quilòmetres
de distància, a països com Nigèria, Camerun, Costa de Marfil o Mali.
Rere els rostres trencats pel cansament i la tensió de
la travessa hi ha històries brutals i també un llarg viatge ple de perills i d’incerteses
a través del Sàhara, un enorme oceà de foc, sorra i silenci. Per a molts és un
viatge que es prolonga durant anys i per a d’altres suposa el final del viatge
de la vida.
Aquesta pel·lícula pretén ser un homenatge a aquelles
persones que triomfaren i a aquelles que fracassaren en el seu intent d’arribar
“a l’altre costat” i a aquelles que moriren en el viatge.
Proposta educativa
NORD I SUD
Les diferències econòmiques i culturals entre el Nord i
el Sud comporten fluxos migratoris en ambdues direccions. Persones originàries
del sud que migren al nord per poder obtenir una millor qualitat de vida
econòmica i persones originàries del nord que busquen al sud quelcom que la
seva societat ha perdut pel camí.
AL OTRO LADO
PREMI AL MILLOR GUIÓ – FESTIVAL DE CANNES 2007
PREMIS DE L’ACADÈMIA DE CINEMA EUROPEU
2007
PREMI OECUMÉNIQUE – FESTIVAL DE CANNES
2007
Fatih Akin
Turquia - Alemanya, 2007
122 min. Ficció
A través d’una sèrie de trobades, relacions, i també
morts, les fràgils vides de sis personatges es creuen durant els seus viatges
emocionals cap al perdó i la reconciliació a Alemanya i a Turquia.
En aquesta darrera pel·lícula Fatih Akin, director
alemany d’origen turc, crea personatges que naveguen entre dues cultures. La
pel·lícula, entre d’altres coses, plasma la situació política actual i l’ambivalència
en relació a l’annexió de Turquia a la Unió Europea.
IDENTITAT
Aquell i aquella que migra s’enduu amb ell tot el bagatge cultural
de la seva terra, les seves tradicions, els seus costums i la seva visió del
món, per descobrir en la terra que l’acollirà una nova manera de viure i de veure
el món. És aquesta dualitat cultural que viuen les persones immigrants una riquesa
o una contradicció? És possible integrar-se en un nou món sense oblidar les
pròpies arrels? Com viuen aquesta dualitat les primeres, segones i terceres
generacions d’immigrants? I amb quins conflictes s’hi troben? Per tractar
aquesta temàtica us oferim dues opcions: un llargmetratge de ficció o un documental
de 30 minuts (molt adient si no voleu que la sessió sigui tan llarga).
LE GRAND VOYAGE
VENÈCIA 2004 – LION DU FUTUR “MILLOR PRIMERA PEL·LÍCULA”
MOSTRA DE VALÈNCIA 2005 – PALMERA DE
PLATAFESTIVAL DEL MAR DE PLATA 2005 – MILLOR PEL·LÍCULA I ACTOR
Ismaël Ferroukhi
Marroc-França, 2004
108 min. Ficció.
MESQUITA NO!
PREMI ANDALUSIA SOBRE MIGRACIONS EN LA MODALITAT DE CURTMETRATGES MILLOR
DOCUMENTAL - 8ª MOSTRA DE CURTMETRATGES DE SAGUNTO
2n PREMI MILLOR DOCUMENTAL - FESTIVAL
INTERNAC. BAUMANN DE TERRASSAMENCIÓ ESPECIAL JURAT “VALOR SOCIAL” - FESTIVAL SUBIMAGEN DE ZAMORA
Alberto Aranda i Guillermo Cruz
Catalunya, 2005
30 min. Documental. En català
L'obertura d'un oratori musulmà en un edifici de Santa
Coloma de Gramenet (Barcelona), per a la celebració del Ramadà durant el mes d’octubre
de l’any 2004, va desencadenar en un enfrontament entre els veïns de la ciutat,
l'Ajuntament i els immigrants àrabs que volien obrir aquest espai per a les seves
pràctiques espirituals.
"Mesquita no!" és un documental que porta al
diàleg i a la reflexió i que analitza les causes i les conseqüències d'aquest
conflicte a partir dels testimonis de tots els seus protagonistes. Una història
que resulta molt propera per a tots nosaltres. Una història sobre la
intolerància i sobre les dificultats de la convivència.
VULL SER COM BECKHAM
(a partir d’11 anys)
Gurinder Chadha
Gran Bretanya, 108 min.
Jesminder és una noia de 18 anys que viu amb la seva
família hindú a Londres. Els seus pares volen que sigui educada per a ésser la
perfecta esposa índia, però ella no té temps per pensar en aquestes coses per
què el que li agrada és jugar a futbol.
LA ESCURRIDIZA O CÓMO ESQUIVAR EL AMOR
GUANYADORA DE 4 PREMIS CESAR 2005
Abdellatif KechicheFrança, 2003
Drama, 150 min.
Un grup de nois autòctons i immigrants viuen en un suburbi a les afores de
Paris, on sobreviuen a les batalles típiques de la seva edat: el desig, la
rivalitat, la timidesa; just abans que el sexe faci la seva aparició i canviï
les coses per a sempre. A l’escola assagen una obra de teatre de Marivaux i
paral·lelament alguns dels joves s’exercitaran en el difícil art d’enamorar-se,
superant la timidesa i la por al rebuig.
Proposta Educativa
AZUR I ASMAR
Michel Ocelot
2006, França, 99 min.Nominada als Premis Cesar 2006
Hi havia una vegada dos nens que foren criats per la mateixa dona: l’Azur,
de cabells rossos i ulls blaus, era el fill d’un noble; mentre que l’Asmar,
moreno i d’ulls negres, era el fill de la pròpia criada. Es varen criar com
germans en un país verd i ple flors fins que el destí els va separar d’una
manera brutal. Però l’Azur no oblida els seus companys de la infància ni les
històries de fades que els explicava la criada. Quan creix decideix anar a la
recerca de la Fada dels Djins. Es troba a l’Asmar, que també ha decidit buscar
i aconseguir trobar a la fada lluitant contra els perills del país de les
meravelles. La història transcorre entre l’Europa i el Magreb de l’Edat Mitjana
i aquesta aventura humana entre dos països i dues cultures aporta valors de
tolerància, de comprensió i de respecte, així com una aproximació a la
civilització àrab del l’Edat Mitjana. La pel·lícula convida a reflexionar sobre
els conceptes de fraternitat, d’obertura i de convivència. Ens mostra la
necessitat de conèixer l’altre, a través de la seva cultura i de les seves
tradicions, per tal d’enriquir-nos i de viure plegats amb harmonia.
Primera Proposta Educativa
Segona Proposta Educativa
Tercera Proposta Educativa en Castellà
Recordeu que totes els recursos pedagògics proposats estan enllaçats en les propostes educatives.
