 |
| Il.lustració de Giuseppe Mariotti |
D’aquí pocs dies es celebrarà el Dia del Pare, i vull aprofitar aquesta data per fer una proposta engrescadora. Celebrem un dia del pare diferent, el d’un pare responsable amb la criança i no només com a mer proveïdor material de la família, sinó com a subjecte participant de manera activa en totes les facetes de la criança. I quan parlo del pare, m'estic referint a tots els homes que actuen com a pares (padrastres, oncles, avis,germans,...), al meu entendre, el motiu de celebració és la funció de "pare", independement de qui l'exerceixi.
Aquest tall d'entrevista d'el Fary que em va fer arribar el meu estimat
amic Carlos, ajuda a il.lustrar el tema de reflexió d'avui. Necessitem
un home coresponsable amb la criança, o volem simplement celebrar que
cadascuna i cadascú de nosaltres va ser concebit per un home al que se l'anomena pare? Perquè això ja es feia
abans a les escoles, fins que els nous models de família, i l'entrada progressiva del model laic a l'escola, ens ha fet oblidar aquesta data. Ara, la nostra estimable publicitat, amb l'objectiu
de poder augmentar les vendes ( inclòs l'ONCE s'ha apuntat al
carro), l'estimula novament.
Jo proposo vindicar aquest dia per construir el dia del pare coresponsable. Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexive i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada, i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-lo). Ja sabem que tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança.
Ells i elles ens retallen i jo proposo més temps, doncs sí. Proposo que comencin per incorporar com a dret mínim i irrenunciable el permís per les revisions mèdiques i de seguiment de la mare i de la preparació al part, perquè d'aquesta manera començariem a establir aquest vincle fins i tot abans del seu naixement.
 |
| Ill.lustració Mónica Pérez |
 |
| Il.lustració Momo Carretero |
Avui li toca el torn als pares, que viuen l'embaràs amb intensitat, fins i tot els que no es volen ni perdre un cop de peu, els que participen activament en el part, si els hi permeten, els que llegeixen els llibres de la Rosa Jové o el Carlos González, perquè es volen informar sobre les necessitats dels seus fills i filles, i cóm cobrir-les, els que donen suport a les seves companyes durant la lactància, els que
llegeixen tants contes, com informes o diaris, els que no allarguen falsament la seva jornada laboral per no arribar a temps
de fer el sopar, els que consolen els seus fills i filles de nit i fan bíceps bressolant i no els calen sales de fitness, els que
de tantes visites es coneixen perfectament
tots els parcs
del seu voltant, els que es lliuren a la infància i deixen que aquesta els canviï la vida a millor, els que s'han obert sense por a la seva vessant de la
cura i la coresponsabilitat, i que es van allunyant del paper al qual els relegava el sistema patriarcal, aquests nous pares són els que ajudaran a millorar la infància i la família, i de passada el món.
 |
| Il.lustració Serena Curmi |
Kyle Pruett, prestigiós especialista del Centre d'Estudis sobre la Infància de la Universitat de Yale i autor del llibre Fatherneed (La necessitat de pare) cita nombroses investigacions segons les quals tots dos, el pare i la mare, tenen una semblant predisposició emocional per guiar, cuidar i nodrir als fills/es. "Són la societat o les seves famílies les que no els preparen d'una manera similar per a això". Aquests estudis em reafirmen en la meva idea de que la nova paternitat
ha de ser presencial, conscient i voluntària.
La figura dels pares "virtuals" que anteposen el treball a estar amb els seus fills i filles ha de pertànyer al passat, ja que perjudica tota la societat i, sobretot, als propis infants, en créixer sense referents masculins coresponsables.
Ens hauríem de qüestionar si “al Sistema” no l'interessa que siguem esclaus dels treballs, que els nens i les nenes creixin sols sense una criança d'afecció que els ompli a tots els nivells, i que les persones no tinguin temps de pensar per millorar la seva vida, sinó només consumir per anar tapant buits vitals en un cercle viciós que expressa molt bé el documental "Història de les coses" narrat per l'Annie Leonard.
És un maravellòs curt d'animació del director i il · lustrador holandès Michaël Dudok de Wil que va guanyar l'Oscar i BAFTA en la seva categoria l'any 2001 i nombrosos premis més. La música, que envolta completament el film i ocupa tota la banda sonora, és de Normand Roger que és un compositor del Quebec. A més, la música juga un rol molt important en la creació de l'ambient, amb l'acordió i el piano. Igual que el curt, segueix el principi de la tornada, una cosa que es va repetint.
“Father and Daughter “ ens mostra l'indestructible vincle entre pare i filla que resisteix el pas del temps i a qualsevol circumstància de la vida, ens explica una història d’afecte però també la de la pèrdua d'un ésser estimat: el pare.
Sens dubte, l'elecció de les tècniques emprades, tintes i aquarel·les entre d’altres, per a la realització del curt, donen aquest toc de dolçor i melangia, i ajuden a que l'emoció es dispari mirant aquesta extraordinària animació.
Fixeu-vos en la roda que gira, el buit del llac, la vellesa i la joventut, la vida i la mort, les fulles que avancen al pas de la vida, com a moments de reflexió.
 |
| Per accedir al material feu click a sobre |
Per anar tancant aquest post, com sempre que puc, us annexo recursos per poder treballar a les aules. En aquesta ocació són de
l’associació Hombres por
la Igualdad de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, que al llarg dels
últims anys ha anat realitzant diferents campanyes del dia del pare igualitari,
entre les quals trobem material per treballar la coeducació des de l’educació
infantil i la primària. Una sèrie d’activitats
molt interessants.
Autors: Antonio Martínez Cáceres, José Antonio Chamizo
Román, Daniel Leal
Edició: Ajuntament de Jerez. Igualdad y Salud.
Programa de Hombres para la Igualdad.
La nostra companya de Pinzellades al món ens proposa uns quants llibres il·lustrats i àlbums, per a infants i grans, on el pare és el protagonista principal. Pares de tots tipus que tenen fills i filles ben diferents.
Llibres infantils sobre el pare i la paternitat: Guia de lectura
-Anthony Browne. Mi papá. Ed. FCE
-Papás del mundo. Ed. La Galera *
-Bisinski / Sanders. Todos los papás. Ed.Corimbo *
-Gabriela Keselman / Emilio Urberuaga. Este monstruo me suena. Ed. La Galera *
-Ross Collins. ¡Mi papá es genial! Ed. Blume *
-Montserrat Tobella. Papá. Ed. Edebé
-Ophélie Texier. Papá lobo. Ed. Corimbo *
-Manuela Monari /Evelyn Davidd. En los hombros de papá. Ed. ItsImagical
-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *
-Carl Norac / Ingrid Godon. Mi padre es un gigante. Ed. Símbol *
-Michael Rosen / Helen Oxenbury. ¡Vamos a cazar un oso!. Ed. Ekaré
-Abigail Wilentz. Papá, ¡Eres el mejor!. Ed. Pearson Educación
-Mireille d'Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo *
-Philip Waechter. Días de hijo. Ed. Lóguez
-Alain le Saux. La caja de papá. Ed. Corimbo *
-Jillian Harker / Kristina Stephenson. Te quiero, papi. Ed. Parragón
-Isabel Martins / Bernardo Carvalho. P de papá. Ed. Kalandraka
-Daniel Nesquens / Jesús Cisneros. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil *
-Bénédicte Guettier. El papá que tenia 10 hijos. Ed. Casterman
-Estrella Burgos / Miguel Tanco ¿Cómo es tu papá? Ed. FCE
-Alison Ritchie / Alison Edgson. Papá y yo. Ed. Pearson Alhambra
-Nadine Brun-Cosme / Michel Backès. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *
-Eric Carle. Papá, por favor, consígueme la luna. Ed. Kókinos
-Wendy McCormick. Papá, ¿me echarás de menos? Ed. Everest
-Kate Banks / Lauren Castillo. Un día con papá. Ed. Juventud *
-Edgar Keret / Rutu Modan. Papá escapó con el circo. Ed. FCE
-Alain Serres / Bruno Heitz. Terrible. Ed. Libros del Zorro Rojo
-Dan Yaccarino. Todos los viernes. Ed. Intermón Oxfam *
-Ole Könnecke / Rafik Schami. Cómo curé a papá de su miedo a los extraños. Ed. R que R *
-Regalo para mi papá. Ed. San Pablo
-David Gossman. Un niño y su papá. Ed. Montena
-Marc-André Bouchard / Quentin Blake. Con la cabeza en otra parte. Ed. Combel
-Cecilia Eudave / Jacobo Muñiz. Papá oso. Ed. A buen paso
-Gabriela Keselman / Avi. Si tienes un papá mago. Ed. SM
-Baron Baptiste / Sophie Fatus. Mi papá es de plastilina. Yoga para padres e hijos. Ed. RBA
-Davide Cali / Anna Laura Cantone. Un papá a la medida. Ed. Edelvives *
-Janosh. Papá león y sus felices hijos. Ed. Kókinos *
-Claude K. Dubois. Una historia a dos. Ed. SM
-Thierry Robberecht / Philippe Goossens. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives *
-Lawrence Schimel / Alba Marina. ¡Vamos a ver a papá! Ed. Ekaré *
-Dennis Whelehan / Tim Archbold. La padreteca. Ed. Edelvives
-Elisabeth Zöller / Els Cools y Oliver Streich. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara
-Toon Tellegen/ Rotraut Susanne Berner. Mi padre. Ed. Siruela
-Daniel Nesquens / Sergio Mora. Papá tatuado. Ed. A buen paso
-Jiro Taniguchi. El almanaque de mi padre. Ed. Planeta Agostini
Tots els llibres marcats amb asterisc ( * ) estan en castellà i català.
I per acabar, i en una línia molt propera a la meva proposta, us deixo el cartell amb les propostes per aquest dia de l'associació Homes Igualitaris que ha organitzat una sèrie d'actes engrescadors.
No dubteu de dir la vostra a l'apartat dels comentaris
