El futur dels
nens
depèn del present en què viuen.
Si vols aprendre, ensenya.
Marco Tulio
Cicerón
(106 A.C. – 43 A.C.) CIta
El 20 de
novembre és el Dia Universal dels nens i les nenes, i per aquest motiu Anem a
Pams us convida a celebrar-ho amb una proposta de reflexió i
visualització d’un videoclip musical.
Crec que es fa
necessari continuar dedicant un espai
per realitzar activitats per a la
promoció del benestar i els drets dels infants del món, ja que no tots els i
elles neixen amb les mateixes
oportunitats.
L’eina vehicular
d’avui serà la cançó «La, La, La», un senzill llançat pel productor Naughty Boy i cantada pel vocalista Sam Smith.
El video filmat a territori Bolivià, segons el seu director Ian Pons Jewell, recrea una llegenda oral boliviana relacionada
amb "El mag d'Oz", datada de principis del segle XX.
Com que no
tothom coneix la llegenda, aprofitaré el treball presentat el passat 19 d’octubre
per Jorge Gutiérrez a la revista digital “Habla”,
on ens descobreix aquesta trista i meravellosa història.
La fugida
Hi havia una vegada un nen que tenia un
padrastre que el maltractava. Vivien a la ciutat de Carana, en una petita
posada. El noi era sord i contínuament era colpejat pel seu padrastre així que,
finalment, va escapar de casa. El seu padrastre va pensar que era mort,
sense molestar-se a anar a buscar-lo.
Un poder especial
Una nit, sol al
carrer, es va trobar amb un gos abandonat. Des d'aquest moment, el gos
l'acompanyava en les llargues nits que passava sol. Emocionalment torturat, no
sabia on anava, però un mes després de fugir dels abusos i maltractaments, va
descobrir una cosa: tenia un talent especial: podia sentir l'emoció i problemes
de les persones. És a dir, si alguna
cosa anava malament en un lloc determinat, ho podia detectar i aturar-lo.
Hi havia una
persona gran asseguda a la font del poble, turmentat per nens que llançaven
pedres sobre ell, tantes vegades que la seva cara estava completament blanca de
pols i sorra. Aquest manifest de violència i menyspreu s’havia convertit en un costum en aquest
poble. Els altres vells també s’afegien a les burles. Fins i tot cantaven,
ballaven i tocaven instruments al seu voltant mentre el molestaven.
Llavors el nen
va arribar i va cridar. Només tenia 8 anys, però les llegendes diuen que el seu
crit va sonar com un terratrèmol i un tornado. Cridava des de la seva ànima,
des de la seva essència mateixa. Tots els altres vilatans van fugir del vell i
aquest es va acostar al nen i li va donar les gràcies. (En altres versions, el
vell mor pels cops i el nen el retorna a la vida. Per això, en el video veiem
com el nen compra un cor). En totes les versions de la història, el vell
acompanya al nen en els seus viatges.
El nen i el vell
van continuar el seu viatge i van trobar amb un altre home que estava
desfigurat, després de ser colpejat a propòsit pel cotxe d'alguns aristòcrates
rics, senyors i nobles de la ciutat. L'home amb la cara desfigurada era una
celebritat local. Un cop més, el noi va cridar fins que només va quedar l'home
amb cara d'elefant. Però aquest home elefant era especial: afirmava ser un
profeta maleït per un dimoni, L'Oncle. Aquest dimoni és una cabra amb trets humans.
Un estrany d'un altre món que es coneix per molts altres noms.
El viatge
L'home deforme els va
dir on era aquest dimoni i es va oferir a acompanyar-los personalment. Així, l'home
elefant, el nen, el vell i el gos van començar el seu viatge fins a la cova on
el dimoni vivia, al mig d'un desert, prop d'un poble abandonat. Explicaven els rumors
que el poble estava ple de gent embogida i es van matar els uns als altres
en la foscor de la nit: un dia eren persones felices, civilitzades i educades,
al següent estaven decapitant als seus veïns, tenint relacions sexuals entre si
en el centre de la ciutat i menjant-se els seus propis fills.
Es deia que
aquest dimoni estava assegut en una cova i que només murmurava el mal al món.
Pura maldat.
La lluita contra el mal
Ell era la font
de totes les emocions negatives en el món, cada pensament impur, tot desig
d'assassinat o mal ... Aquests rumors i sorolls es sentien prop de l'entrada de
la cova. El vell i l'home elefant no volien anar més enllà, no podien entendre
l'idioma del diable, però sonava arcaic, un llenguatge perdut
en les edats del temps. I, tot i així, els posava els pèls de punta, començaven
a sentir que els parlava d'actes horribles.
Ni el gos volia
entrar.
El vell va
començar a vomitar i un riure va arribar des de l'interior
Així que els dos
homes es van acomiadar del noi amb una abraçada i ell va entrar per
enfrontar-se amb el dimoni. Qualsevol amb l'oïda intacta podria ser maleït,
però el nen era sord i, potser, amb els seus crits, podria impedir al dimoni
maleir els altres.
La llegenda
continua dient que el nen està encara a l'interior de la cova perquè quan algú
s'acosta prou a la cova, es poden sentir els crits.
Ara ens toca a nosaltres donar el salt i callar a les bèsties, i si per dinamitzar necessiteu un bon material, no deixeu de donar-vos una passejada pel bloc: Els drets dels infants al Campderró. Interessantíssim recull de material i recursos adreçats a cadascun dels nivells d’educació per a treballar un dia com el d'avui.
