Anem a pams

Art i sensibilitat per canviar el color del cristall amb què mires la teva vida.

Questionem de quina manera influeix i roman en nosaltres la repressió exercida sobre la nostra pròpìa imatge, per la tirània de la moda i dels estereotips marcats pels mitjans de comunicació. ??? Cóm aquests missatges ens poden arribar a convertir en dones insegures i, fins i tot, en perfectes víctimes.???

El cos de les dones ha estat, i continua sent, maltractat al llarg dels últims cinc o sis mil anys, i a través de la destrucció de l'autoestima i el maltractament al cos, s'aconsegueix dominar la ment.

Perquè els cossos, les ments i les "ànimes" de les dones siguin respectats, us presento aquest conte, "El maltrato sutil" per vosaltres, les vostres alumnes o les vostres filles. La història d'una nena preciosa que va néixer un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, d'un país qualsevol.

"Quan una preciosa nena va començar a caminar per la ciutat li van dir que per ser guapa calia portar vestits bonics. I va deixar de sentir-se bonica si no portava un bonic vestit ... I li van dir que si canviava el color de la seva pell seria més maca i li van ensenyar a maquillar-se. I va deixar de sentir-se bonica si no anava maquillada. Li van dir que per ser maca havia de ser més alta i es va posar i va patir els seus primers talons. I es sentia baixeta i nana si no portava talons. Li van dir que per ser maca havia de ser prima. Així que mai va poder menjar el que li agradava sense sentir-se culpable.

I li van dir ... que el seu pèl ... i la van dir ... que la seva cintura ... i la van dir ... que el seu pit. Fins que aquella nena es va sentir tan lletja, que cada dia necessitava fer grans sacrificis per sentir-se una mica més maca. Va acabar per espatllar la pell maquillant-se cada dia, destrossats els peus, en portar talons moltes hores ... desnutrir-se, en mantenir-se extremadament prima.

L'havien ensenyat a no voler ser com era, a necessitar centenars d'afegits ortopèdics per ser digne dels altres ... fins que va començar a témer que els altres descobrissin com era ella en realitat ...

I sentint-se lletja es va enamorar d'un noi que la tractava com si ella no fos digna d'ell .... i a ella ... li va semblar normal!

I sentint-se així .... lletja ... sense acceptar-se a si mateixa ... va permetre que la maltractessin."

.

Perquè haver d'encaixar en un estereotip és violent i la violència, que comença en la infància, només porta més violència. No oblidis mai ... que la veritable bellesa és una actitud. I que ets increïblement preciosa ... quan ets autèntica.

L'Espardanyeta ens acompanya a l'escola

La propera setmana, al Palau Robert de Barcelona, es tancaran les portes a l'exposició “Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots”, i avui vull fer l'entrada a un nou curs escolar amb els records d'un personatge singular, l'Espardanyeta, la nena que em va obrir les portes a una nova llengua per mí: el català.

Era l'any 1980 quan a l'inici del curs la nostra mestra ens presentava un llibre de text il.lustrat per la Pilarín Bayès, protagonitzat per una nena divertida, valenta i amb recursos que es deia Espardanyeta. Era tan espavilada i amb tants recursos que va aconseguir fer creure al rei que era la Mort, obligant-li a menjar-se set cagaions de gos dient-li: "Sóc la Mort que et vinc a matar, si aquests cagallons no et vols menjar".

He intentat trobar aquell llibre, però no hi ha hagut manera. Però cercant i cercant amb el nostre poderòs cercador Google, he trobat l'història que narrava l'Espardanyeta, una nena eixerida que no volia casar-se amb el rei de cap de les maneres.

La il·lustradora i dibuixant Pilarín Bayés és la protagonista d’una exposició que conmemora aquestes cinc dècades dedicades a crear personatges i històries, que han captivat nens i nenes de diverses generacions i tambè el setantè aniversari del seu naixement.

L’exposició reflecteix l’obra i trajectòria vital d’una dona que s’ha guanyat l’afecte i admiració de diverses generacions de nens i nenes de Catalunya. La Pilarín ha il·lustrat al voltant de 700 llibres, traduïts a diversos idiomes, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora

Ens ofereix una visió conceptual de l’obra i la trajectòria professional i vital de la Pilarín Bayés, a través d’un fil conductor cronològic que s’expressa a partir d’onze dels seus personatges emblemàtics dibuixats al llarg dels darrers 50 anys.

Els onze personatges o llibres de referència són:

El meu pardal. 1964, El Zoo d’en Pitus. 1965, Antón Retaco. 1972, L’Espardenyeta. 1978, Institucions de Catalunya.1984, Petita història de Gaudí. 1985, Trobament de dos mons. 1992, La família Kouamé. 1997; En Patufet. 2002, Els lliris vermells de l’àvia Tilín. 2008, i L’illa del Far. 2010.

Els personatges simbolitzen onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la generositat, la tradició, la ficció i la diversió. I aquests onze conceptes són els que ha escollit la comissària de l’exposició, la Marga Sala, per intentar descriure les diverses facetes, interessos, idearis i trets personals de la Pilarín Bayés, uns trets personals que trobem reflectits en el conjunt de la seva obra.

En aquesta exposició s’han utilitzat diversos recursos museogràfics per oferir una interpretació, un diàleg, un viatge a l’univers de la Pilarín Bayés. Veureu que el conjunt de la seva obra no està disposada de forma cronològica o temàtica per sales, sinó que ofereix una visió molt més àmplia i plena de metàfores. Es tracta d’una exposició que vol afavorir el coneixement global i transversal, tant de l’autora, com de la seva obra, fer-nos gaudir i apropar-nos tot això a través d’objectes, d’obres originals, d’anècdotes, de documents d’època, d’elements simbòlics, d’imatges, de músiques i de testimonis que, com un entramat d’interconnexions i relacions, ens ajudarà a dibuixar el mapa de l’autora i a entendre i valorar la seva obra.

Us deixo el guió de la visita per a l'alumnat del cicle formatiu d'arts plàstiques i disseny i del batxillerat artístic.

Un nou ordre econòmic: l'economia del bé comú

Canviar el món identificant,

generant i potenciant

projectes d'emprenedoria social sostenibles,

replicables i escalables.

Us imagineu un model empresarial alternatiu al tradicional, on les empreses evolucionin cap a la solidaritat i la generositat i basada en la sostenibilitat? Doncs bé, aquest model, basat en una corrent de pensament que es remunta a la Grècia d'Aristòtil, ara es posa en pràctica, i es diu HUB

Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia un article, que m'havia suggerit una col.lega del Linkedin, sobre l'economia del bé comú, i efectivament vaig quedar enganxada. La notícia es referia a un projecte d'emprenedoria social (HUB) que es presentarà el proper 26 de setembre a Barcelona .

HUB és una comunitat global d'emprenedoria amb una visió comuna del món, un ecosistema d'innovació social, que va néixer a Londres el 2005 i que connecta, inspira i impulsa a la innovació social en 28 capitals mundials.

Creuen que no hi ha escassetat de bones idees per resoldre els problemes del nostre temps. El que troben a faltar és l'existència d'estructures de col·laboració i suport per ajudar a generar aquestes idees. El HUB es va fundar per atendre aquesta necessitat.

Espais amb totes les eines i ornaments necessaris per créixer i desenvolupar projectes innovadors arreu el món. Però, sobretot, espais de trobada, intercanvi i inspiració, ple de gent diversa que fa coses increïbles.

La idea s'ha estès com la pólvora i ha donat lloc a l'aparició d'un moviment global. Fins ara, hi ha 25 + HUB oberts i molts més en fase de creació, des de Londres a San Francisco, Johannesburg, Melbourne i Sao Paulo.

Juan Carlos Cubeiro, soci-director d'IDEO, al bloc "Hablemos de Talento", recull les directrius sobre la necessitat d'una nova teoria econòmica que ens ajudi a afrontar els nous reptes econòmics actuals.

"L'economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie, en alemany) parteix d'un llibre de l'austrìac Christian Felber del mateix títol, publicat l'agost del 2010 per una editorial vienesa, on es presentaven nous valors econòmics, amb 20 propostes de canvi. Els seus fonaments es mostraven en una obra anterior del Felber, "Els valors de la nova economia" (2008). Hi ha més de 500 empreses que estan implantant aquest model, que pretén superar la dicotomia capitalisme-comunisme, entre el poder absolut del mercat (la mà invisible, que després no és tal) i l'economia planificada (amb tendència a corrompre's).

L'economia del bé comú es basa en els valors de les més saludables relacions humanes (confiança, cooperació, estima, co-determinació, solidaritat i voluntat de compartir), que ens fan millors i més feliços. El paradigma canvia: de la lluita i l'egoisme avariciós a la cooperació i l'altruisme generós, del finalisme del benefici financer a la contribució al bé comú.

El balanç financer és secundari, el balanç principal resideix en el bé comú (que mesura intangibles com la dignitat humana, la responsabilitat social, la sostenibilitat ecològica, la participació democràtica i la solidaritat amb tots els "grups involucrats" en l'activitat de l'empresa). El capital és el mitjà, no la finalitat, per aconseguir la felicitat de tots i totes, la diferència entre el personal executiu més ben pagat i el personal operari no pot superar el 20% (als Estats Units la diferència era de 24 a 1 en 1965; de 71 a 1 en 1989; de 262 a 1 en 2005 i de 325 a 1 en 2011).

Christian Felber proposa que els millors balanços del bé comú (pels seus rendiments socials, ecològics, democràtics i distributius) obtinguin avantatges legals i fiscals. A més proposa crear "bancs democràtics", impulsar la democràcia directa (més la representativa), educar des de l'escola en valors com emocionología, ètica, comunicació, educació democràtica i experiència de la natura i afavorir competències de gestió, com l'amabilitat, l'empatia, l'atenció al bé de tothom i de la comunitat ecològica. El que avui sembla "ciència-ficció", demà serà "sentit comú". En la situació actual, segons l'economista de l'FMI Fuad Hassanov, per cada punt de desviació típica en desigualtat (mesurat per l'índex de Gini) es genera un 0'6% de creixement del PIB. Fins quant es pot tensar la corda?

Adéu a l'individualisme propi del capitalisme més salvatge i benvinguda sigui la intel·ligència de l'eixam, el lideratge col·lectiu, la força de tots i totes juntes i no lluitant entre nosaltres.

Hobbes està passat de moda en la segona dècada del segle XXI. És el moment de recuperar l'harmonia confuciana, el desenvolupament aristotèlic i la serenitat senequista. Corren nous temps, i són apassionants. (Font: J.C. Cubeiro)

Si esteu interessats i interessades en el tema, no deixeu de llegir el seu llibre o l'article al diario responsable , assistir a alguna dels esdeveniments previstos pel mes de setembre a Màlaga, Madrid, Mallorca o València, o escolteu la comferència que va fer Christian Felber a Saragossa.

Generació perduda / Pèrdua del talent

"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,

però només si la creació d'ocupació per als joves

es converteix en una prioritat essencial

en la presa de decisions polítiques

i si s'intensifiquen les inversions

del sector privat de manera significativa "

José Salazar Xirinachs

Director Ocupació OIT

El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no té l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.

Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?

"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença bé al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.

En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.

Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat, dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions, ràdios, diaris i Internet, on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada?? Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis? Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.

Aquell petit gran pas al Mar de la Tranquil·litat

Il.lustració Dan Matutina

Quan Neil Armstrong donava aquell primer pas sobre el Mar de la Tranquilitat, jo estava a punt de donar la primera ullada a aquest món. Tot i que vaig trigar uns anys en conèixer aquesta gran fita.

Algunes persones com jo, creiem que va ser el primer passeig que l'home va fer més enllà de la Terra, altres que tot va ser una gran mentida. Però aquesta reflexió sobre "veritats relatives", la deixo pels experts que analitzen cada un dels fotogrames d'aquelles meravelloses imatges que conservarem en el record.

L'arribada de l'ésser humà a la Lluna va ser el fet que va disparar la revolució científica i tecnològica, va representar la victòria del coneixement acumulat, la realització d'un somni que molts havien tingut i el descobriment d'evidències que ens ajuden a conèixer els secrets de cóm es va formar l'univers, de què està feta la Lluna i la seva relació amb la Terra.

I, certament, hi ha una sèrie d'instruments d'ús diari avui que no existirien sense les tecnologies desenvolupades per a l'exploració espacial: el forn microones, el velcro, el GPS, les lents de contacte, el làser o els monitors cardíacs que van servir per controlar la salut dels astronautes, llavors va ser tot una descoberta, i avui són d'ús quotidià a les nostres vides.

Il.lustració Kevin Whipple

Avui només volia dir adeu a aquell atrevit i intrèpit astronauta que va omplir de màgia alguns dels meus somnis.

Una dona per cada dia de l'any

All the women Todas las mujeres Toutes les femmes すべての女性

Un homenatge a la dona del segle XXI.

En aquest projecte cinematogràfic, Pablo Maqueda ha creat 'All the women', una experiència innovadora que converteix els i les espectadores en testimonis diaris de vides anònimes

Una experiència inspiradora, una pel·lícula per cada dia.

LONDON NEW YORK MADRID PARIS TOKYO, cinc ciutats, 366 dones, 366 instantànies de vida de la dona del segle XXI, 366 pel.lícules i un sol projecte. All the women es tracta d'un llargmetratge en línia que, des de la seva estrena el passat 1 de gener, al canal de Facebook, Twitter i bloc de allthewomenfilm.com, converteix a les i els espectadors, durant més o menys un minut al dia, en testimonis de les vides anònimes de cada una d'aquestes dones.

La educación prohibida

Avui vull presentar-vos una nova proposta de cinema independent argentí que reflexiona sobre els reptes de l'educació actual.

"La Educación prohibida" va estrenar-se el passat 13 d'agost a tot el món en sales alternatives i a través d'internet. Ha estat finançada íntegrament per aportacions voluntàries de persones i per això és lliure i es pot difondre per qualsevol mitjà. La pel.lícula ens parla la necessitat de flexibilitzar la manera d'entendre l'educació durant els últims 200 anys.

"L'escola ha complert ja més de 200 anys d'existència i encara se la considera la principal forma d'accés a l'educació. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majoritariament obsoletes i anacròniques. Es diu que no satisfan les necessitats del Segle XXI. El seu principal falencia es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu."

A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una manera diferent. "La Educación Prohibida" és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visibilitzar les experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.

Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares, un recorregut per 8 països d'Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals. El film ha aconseguit més de 25.000 seguidors/es a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu, van convertir "La Educación Prohibida" en un fenomen únic. Un projecte totalment independent, que dóna compte de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d'educació.

Celebrant el resultat de l'esport femení

Font: fatcap.com

Com es recollia a l'article d'El Pais, el passat 1 d'agost, : "La desfilada d'esportistes en la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, amb una important participació de dones, moltes d'elles en qualitat d'abanderades per mèrits esportius propis, ha posat de manifest el gran avanç de les dones en la societat i particularment a les olimpiades, però, sobretot, ha mostrat al món el valor de l'esport olímpic com a element igualitari entre les persones quan els que el dirigeixen creuen fermament en l'equitat entre dones i homes. "

No podem oblidar que a l'esport espanyol només al voltant d'un 20% de les fitxes corresponen a dones, amb un repartiment molt desigual segons l'especialitat esportiva. Malgrat això, el nombre de classificades per als JJ OO ha estat equivalent al d'homes, i el de medalles ha estat superior.

I ara, després de veure els resultats de les esportistes de la delegació de l'estat espanyol, es posa de manifest que s'ha aconseguit tenir aquests resultats gràcies a elles: el 65% de les medalles les han obtingut les dones.

Il.lustració Silvia Pelissero

Com diu Elida Alfaro, "La importància del missatge que l'olimpisme ha donat al món sobre l'equitat entre gèneres i el valor que les esportistes tenen com a models socials per a les nenes i les joves és, sens dubte, una fita molt important, però no serà suficient si no es veu acompanyat de programes educatius i esportius específics encaminats a eliminar les barreres que encara troben moltes dones que fan o volen fer esport"

Hem de continuar treballant per visibilitzar aquest fet i, sobretot, perquè les més joves s'adonin de la importància del treball i la constància per aconseguir les seves fites.

Felicitats a totes elles i gràcies per representar-nos.

Una pausa per vacances

Il.ustració d' Hanemusi

Toca gaudir del temps de caçar estels en un cel nou, des d'on sigui possible dibuixar els nostres somnis.

Toca volar i no tocar de peus a terra, perquè això el farem al mes de setembre.

Toca oblidar-nos de la prima de risc i de la nostra recerca de feina.

Toca relaxar-nos i donar-nos a la vida, que passa molt de pressa.

Toca fer una copa ben fresca a alguna terrasseta.

Toquen les merescudes vacances