Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

No et tallis: mou-te per les que pateixen la mutilació femenina


“No passar per la mutilació genital femenina ha estat molt dur...Vull ser un exemple per a les nenes i dones de la meva comunitat i ensenyar fins on poden arribar sense haver de passar per la mutilació genital femenina”
Janet Naningoi




Avui la Janet Naningoi trencava el silenci de pensaments que duia aquest matí, en llegir les seves paraules a l'article al diari 20 minuts. 

"El meu nom és Janet i he vingut a Espanya per explicar la meva lluita contra la mutilació genital femenina perquè avui, 6 de febrer, és el Dia Mundial de la Tolerància Zero a la Ablació. Vinc de Marigat, una comunitat de Kenya. Tinc 23 anys i si tot va bé, acabaré la meva formació com a professora a l'abril. A la meva família som 7 germanes i 3 germans, jo sóc la segona. La meva germana gran va ser l'única de les filles en passar per l'ablació.


Quan jo tenia 13 anys , al meu col·legi va arribar una professora d'una altra zona del país on no es realitza la mutilació genital femenina i per primera vegada vaig saber que podia demanar no passar per aquesta pràctica . Quan van arribar les vacances escolars vaig veure com els meus pares preparaven el necessari per dur a terme el ritual d'iniciació en què es practica l'ablació a les adolescents . Vaig reunir el valor per preguntar-li a la meva mare si seria mutilada i la seva resposta va ser: "sí , així ha de ser" . Aquest mateix dia vaig decidir fugir i refugiar-me en casa de la meva tia . Tres mesos després , quan van acabar les vacances , vaig tornar perquè el que més desitjava era seguir estudiant .


El meu pare em va permetre continuar a l'escola i no passar per l'ablació sempre que no em quedés embarassada ja que això seria una gran vergonya per a la meva família ja que, segons la tradició de la meva regió , només una dona que ha passat per l'ablació genital pot casar-se o tenir fills . Quan vaig arribar a classe, les meves 29 companyes de classe havien estat mutilades aquell estiu . Cap d'elles volia parlar ni acostar-se a mi, ni tan sols la meva germana gran . Era rebutjada i aïllada , tot això per no haver passat per l'ablació .

Vaig sentir que l'única solució era seguir estudiant i esforçar-me per demostrar que una jove que no ha estat mutilada pot ser també una bona alumna . Em vaig refugiar a l'escola i en aconseguir el meu somni de ser professora . Va ser llavors quan vaig conèixer al personal de World vision , ells havien escoltat la meva història i buscaven joves i dones com jo capaces de dir no a la mutilació genital femenina . Vaig començar a assistir a les sessions de formació i sensibilització sobre les conseqüències de l'ablació i els drets de les dones que organitza aquesta ONG en Marigat , primer a escoltar i després per parlar jo mateixa davant les més joves . Les nenes més petites van començar a fixar-se en mi perquè veien que hi ha una opció diferent a seguir una tradició que causa danys físics i psicològics .

No passar per la mutilació genital femenina ha estat molt dur, no només perquè vaig ser rebutjada per les meves companyes, encara avui pateixo les conseqüències de la meva decisió. En la meva comunitat, fins que no passes pel ritus de l'ablació, i sense importar l'edat que tinguis, ets considerada una nena que no ha passat a l'edat adulta. A més, sóc conscient de la dificultat que suposa per a una noia que no ha passat per la mutilació genital femenina trobar un home que l'accepti com a esposa. 

El meu somni segueix sent estudiar, fer un mestratge o un doctorat. Vull ser un exemple per a les nenes i dones de la meva comunitat i ensenyar fins on poden arribar sense haver de passar per la mutilació genital femenina. Segueixo col·laborant amb World Vision en el seu projecte de lluita contra l'ablació, perquè encara són moltes nenes que a l'oest del meu país han de patir les conseqüències d'una pràctica que, encara que és il·legal, té un profund arrelament social i cultural.






La mutilació femenina reflecteix una desigualtat entre sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors. Aquesta pràctica viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort .

Com publicava avui Elena Valenciano al web Mujeres en red, "Unes 130 milions de dones i nenes a tot el món són condemnades injustament a viure -només per raó del seu sexe - amb una marca terrible : la mutilació dels seus òrgans genitals . Txad , Somàlia , Mali , Sudan , Burkina Faso , Senegal , Gàmbia , Kenya i Costa d'Ivori són exemples de països on més del 90% de les dones pateixen aquesta mutilació .

Almenys 15 països africans han ratificat el Protocol de Maputo , pel qual es declaren disposats a eliminar totes les pràctiques nefastes que atempten contra els drets humans de les dones . En concret , es comprometen a adoptar lleis i establir sancions per condemnar totes les formes de mutilació genital femenina .


Si us interessa treballar dins les aules, podeu consultar la proposta que va realizar UNICEF amb "No te cortes: muévete por quienes sufren la A/MGF".  I si el que voleu és veure un film, us proposo:








"La Flor del desert". Fitxa pedagògica realitzada per cinema per a estudiants






"Moolaade". Fitxa pedagògica realitzada per Edualter per treballar a les aules.







Celebrant la Vida

Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear, 
saber gozar y sufrir 
y no dormir sin soñar. 
Descansar, es empezar a morir.
Gregorio Marañón




Paco León va estrenar el passat mes de novembre el curtmetratge solidari 'La Vuelta a la tortilla', una producció de ficció que aportarà els beneficis en suport a la lluita contra el càncer de mama . 

El documental tracta de representar la idea de seguir celebrant la vida, tot i que et diagnostiquin càncer de mama, sent capaços de donar "la volta a la truita", que és com es titula el curtmetratge. La creació del projecte  s'ha inspirat en el cas de 8 dones de diferents parts d'Espanya que han passat per aquesta malaltia


La proposta  que avui us presento desenvolupa  una història d'il·lusió. Es tracta d'una història d'amor quotidiana, en la qual la protagonista té l'opció d'afrontar-la, com faria qualsevol altra dona sinò tingués diagnosticada la malaltia. Ha de deixar enrere les seves pors i seguir endavant. La gent que l'envolta li dóna suport i l'ajuda a prendre les decisions adequades. En definitiva, una història emotiva que no pretén fer-nos plorar, sinó tot el contrari, treure un somriure ple d'il·lusió i esperança ", afirma Paco León. 


El valor de l'amistat, d'aquesta amistat que et dóna l'empenta necessària per donar-li "la volta a la truita", també apareix reflectit en aquest vídeo els beneficis es destinaran a la II Beca d'Investigació SEOM-Blucker 0,0. 








I si el que voleu és apropar aquest mateix tema a infants, no deixeu de donar una ullada a la interessant proposta que ens presenta Pinzellades al món amb els seus llibres infantils sobre el cáncer.













La força del talent


“Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos. La identidad no es una pieza de museo, quietecita en la vitrina, sino la siempre asombrosa síntesis de las contradicciones nuestras de cada día”. 

(Eduardo GALEANO, “El libro de los abrazos”)



La Regidoria de Dones i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona organitza el ‘Cicle de cinema D Barcelona: la força del talent’, que vol reflexionar sobre el valor del talent femení a partir dels relats biogràfics de tres dones: Séraphine Louis, Gala i Wajda, una nena d’onze anys que viu als suburbis de Riad (Aràbia Saudí).

"El rastreig del talent femení d’entre les diferents opcions fílmiques disponibles,ens ha portat a dibuixar un cicle que proposa repensar aquest valor a partir de tres relats biogràfics diferents.

Des del documental a la ficció, hem elaborat un tast divers que cerca posar en valor allò que sovint la història no recull.

Tres films que no només descriuen situacions sinó que s’interroguen a fons sobre la visibilització de les creacions artístiques en el món acadèmic en el cas de Séraphine, la intel·ligència creativa i el compromís social en el cas de Gala i la transformació de l’entorn a través de petits gestos en el cas de La bicicleta verda.

El desconeixement del talent femení, fruit de la seva invisibilitat històrica, troba en la tria d’aquestes tres biografies un exemple encoratjador que ens permet bescanviar el silenci i la negació de sempre per imatges i paraules que ens narren unes vides plenes de talent" (Francina Vila i Valls.-Regidora de Dona i Drets Civils-Ajuntament de Barcelona)



 El cicle de cinema ha començat aquest mes de gener as Cinemes Boliche. El preu de l’entrada és de 3 euros. Veure programació (en PDF)





§  27, 28 i 29 de gener es va veure | Séraphine (dir. Martin Provost) França-Bèlgica, 2008VOSC

Pel·lícula biogràfica sobre la vida de la francesa Séraphine Louis, més coneguda com Séraphine de Senlis. Tot i que es dedicava a netejar cases, la seva vertadera passió era la pintura i, gràcies a conèixer un marxant alemany fascinat per la pintura moderna i naïf, aconseguí ser valorada pels seus quadres malgrat que després la Història de l’Art no l’hi ha concedit el lloc que li correspondria. El film permet recórrer la singular biografia d’una dona que fou incompresa en el seu moment tot i el seu enorme talent artístic





§  17, 18 i 19 de febrer a les 20 hores | Gala (dir. Sílvia Munt) Espanya, 2003 Versió en català

Documental que proposa un recorregut per la vida d’Elena Dimitrievna Diakonova, Gala, des del lloc on nasqué (Kazan, Rússia), passant pels diferents llocs on va viure i mostrant les amistats i relacions que tingué. Un retrat polièdric construït a partir dels seus textos i dels escrits d’Anastasia Tsvetaieva, Paul Éluard o Dalí, i amb diferents entrevistes a persones properes. 

El dia 17 de febrer presentació de la pel·lícula a càrrec de Sílvia Munt.




§  17, 18 i 19 de març a les 20 hores | La bicicleta verda (dir. Haifaa Al-Mansour Aràbia Saudí-Alemanya, 2012 VOSC

 Wajda és una nena d’onze anys que viu en els suburbis de Riad (Aràbia Saudí) el desig de la qual és tenir una bicicleta, però en el seu context no està ben vist que les dones en tinguin. El film mostra com els desitjos més innocents esdevenen veritables aspiracions de llibertat dins d’un sistema totalitari, vist a través de la vitalitat d’una nena que conjuga al mateix temps innocència i valentia.





Regala'm el que vulguis, jo hi poso la imaginació

Il.lustració Claudia Degliuomini 

L'Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat d’avançar cap a l’equitat entre dones i homes, l'any 2008  va incorporar a la Cavalcada de Reis la patge Estel, per explicar els nens i les nenes de la ciutat i, sobretot, als pares i a les mares, la importància d’escollir joguines no sexistes i no violentes.


Coincidint amb aquestes dates en que molts de nosaltres realitzarem la compra de regals per als i les més petites de la casa, l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, llença una bona proposta per repensar el que oferim als altres, amb la seva campanya "Els regals no són sexistes".  Es una invitació a no quedar-se en el missatge de l’ aparador, sinó a deixar volar la imaginació i anar encara més enllà. 









Des de la gestió dels espais de lleure es pot fer pedagogia i eixamplar aquesta representació esbiaixada que la publicitat fa dels regals. Es tracta de saltar per sobre dels estereotips, tot proposant una manera diferent de dialogar críticament a través de la pràctica i ampliant la capacitat de desplegar nous significats i continguts simbòlics a allò que sembla voler actuar de manera  predeterminant.

Aquestes últimes setmanes estem inmersos en un allau mediàtica que ens convida a comprar regals, regals per a tothom: per a nenes, per a nens, per a 
gent gran... de vegades en tons pastel, de vegades en colors estridents, tot depèn de qui hagi de rebre el regal. 

I és que la publicitat, per tal d’aconseguir el seu objectiu, que no és altre que vendre, simplifica el seu discurs fins a un punt en què cau molt fàcilment en un ús sexista dels missatges. Ho fa utilitzant uns criteris ben simples, com ara definir el públic objectiu segons uns arquetips tancats, sobretot en funció del gènere, i a partir d’aquí associa a aquests arquetips unes idees preconcebudes que tenen com a resultat un model tancat de masculinitat i feminitat, que a més a més és estàndard i on tampoc no tenen cabuda els matisos. 

Així, la publicitat ven un valor afegit del qual es desprenen formes de viure, formes de ser i tot un seguit d’ideals que difícilment podem ignorar i que reforcen la construcció de la masculinitat i la feminitat basada en una socialització de gènere que atribueix certs valors i actituds segons a qui es dirigeixen. 

Per tant, aquests missatges acaben potenciant els prejudicis sexistes i tenen com a conseqüència la separació del món masculí i del món femení en dues esferes que no semblen confluir mai i que es construeixen com a oposades. 

Així doncs, la publicitat crea una falsa realitat a partir dels estereotips presents a la societat i fa encara més complicat trencar amb aquests mecanismes tan arrelats en els nostres imaginaris.

Dintre d’aquesta lògica, els regals esdevenen elements socialitzadors, a partir dels quals s’aprenen rols i s’estimulen actituds. Per això, diem que els regals no són sexistes per se, sinó que ho és el món simbòlic que es construeix al seu voltant, on encara es valora desigualment aquelles actituds atribuïdes a homes i dones, i que la publicitat reprodueix i reforça. 

Tot això no fa res més que posar-nos a totes i a tots dins l’engranatge d’aquesta lògica on el marge de moviment certament és reduït, però des d’on encara tenim la possibilitat de  contestar i anar contra corrent.

Per tant, l’acte de fer un regal és també una oportunitat per anar més enllà dels estereotips, ignorar les convencions socials i publicitàries i ampliar l’imaginari social que ens envolta i del qual formem part.










L’acte de regalar no és tan sols un gest, sinó que també forja la identitat. Amb la nostra elecció podem contradir comportaments imposats i no escollits. Si, a més a més, tenim en compte que l’acte de rebel·lió ens personalitza i ens caracteritza, per què no aprofitar-ho i subvertir aquest ordre en què el rosa no és una reivindicació sinó una imposició? Visquem la diferència no com una raresa, sinó com un dret. 



I per celebrar el nou any, amb passos cap a l'equitat, una nova proposta en matèria de publicitat que vol trencar amb els misstages i propostes sexistes, amb una nova acció molt més creativa.












Benvolgut 2014

Il.lustració Nerina Canzi

Només des dels pobres es pot construir la veritable pau,
que és fruit de la justícia.

 Estem massa acostumats a
veure la pau com una amnistia d’armes simplement.


Les armes poden callar, però la injustícia, l’opressió,
la dependència, el deute extern...segueixen cridant.


La pau és, abans que res, un sinònim de la justícia.
I un sinònim de la solidaritat.


Aquest és el nou nom de la pau.
Només hi haurà pau quan hi hagi un sol món,

humanament fratern.


(Pere Casaldàliga)

Migrar és cultura

Qui m'insulta sempre, mai no m'ofèn.

Victor Hugo



Ser una persona migrada sempre és un procés llarg, amb anades i tornades, en el qual cada persona intenta cercar-se a si mateixa i trobar el seu lloc. Es tracta d'un procés  que s'ha de sentir, viure i, sobretot, aprendre."Babel", documental d'Alejandro Angel, és una mirada a les anades i tornades d'aquest procés anomenat immigració. Tot el material està sota llicència "Creative Commons". Hi trobareu més informació a la següent adreça: http://habitantesdebabel.org"Cada procés de migració és diferent i porta històries intrínseques, que depenen sempre de les característiques i qualitats de cada immigrant. Per això, quan  tres anys més tard, ja vivint de tornada a Colòmbia, es va presentar la possibilitat de reprendre aquestes històries,  vaig pretendre deixar plasmats tres possibles camins, tres possibles realitats que no són ni correctes ni incorrectes, ni les úniques, sinó simplement tres de les vessants que poden donar-se durant el camí migratori. Ser una persona migrada és un procés que mai no s'acaba, un cop et tornes immigrant mai més deixes de ser-ho. Això es nota en els teus records, les teves imatges, la teva forma de veure el món. El que es  va voler amb "Babel" va ser retratar un troç d'aquests micromons que van crear cadascun  dels seus personatges, una mirada de l'abans, del després i del que ve. I aprofitar les seves històries per deixar plasmat un troç de la seva pròpia història."(Font: Aula intercultural)



La presència d'estrangers és una realitat cada dia més palpable al nostre entorn. En moltes ocasions, el punt de trobada d'aquests immigrants o dels seus infants és l'escola . Per a Jaume Sarramona, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'escola té un paper essencial en la inserció d'aquestes persones. No tant com a font de coneixement, sinó perquè serveix de referent pel jovent. Adquireixen valors i aptituds .- La importància de l'escola en la integració és indiscutible. Però, hi ha una assimilació real de cultures?-  S'han de fer classes de reforç extraescolars per millorar l'adaptació ? - Pot ser beneficiós, però el problema serà qui paga les activitat i qui les hi imparteix. Seria millor crear espais de convivència fora de l'horari de classe. Molts nois i noies, quan surten dels centres escolars fan la seva vida al carrer. Caldria crear espais no lectius que ajudin als infants i jovent  a conviure.Des de fa molt de temps hem estat  educats en la monocultura, en això rau una de les principals dificultats per a aconseguir una convivència intercultural, ja que aquesta requereix d'un aprenentatge que és inviable si el tipus de relació entre persones autòctones i migrades es  redueix a la ignorància recíproca o la petició del principi de que les persones que vinguin de fora assimilin totes les pautes de vida i culturals dels que acullen. ( Font: Caritas)



SINOPSI
2008. Barcelona (Espanya), 3 històries, 3 processos, 3 persones colombianes; Erika, Oscar y Giselle, cadascú amb una història per comptar del seu procés d'immigrant a la gran  Babel, a la gran Barcelona… Tres anys després, el seu procés migratori continúa. Els tres personatges ens expliquen que es sent, que es viu i que es recorda de ser una persona migrada, i com les seves vides continúen movent-se... Una mirada...FTXA TÈCNICA
Director:
Durada:             ny:Nacionalitat:Génere:
  102 min.2012ColòmbiaDocumental
PREMIS DEL CURTMETRATGEVII trobada  HispanoamericanA de Cine i Vídeo Documental Independent “Voces contra el silencio” (México DF) - Selecció Oficial.

  • XII Festival Internacional Cine al carrer 2012 (Barranquilla, Colombia) Selecció oficial

  • XIX Cinesul, Festival Iberoamericà de Cinema i vídeo (Rio de Janeiro, Brasil) - Selecció oficial

  • V Festival internacional de cine i video Comunitari “Ojo al Sancocho” (Bogotá, Colombia) - Selecció oficial

  • Projecte "Colombia de película". Ministeri de Cultura  i  Direcció de Cinematografia de Colombia 2013-2018. Selecció oficial Curtmetratges.



Jo sóc, perquè nosaltres som. UBUNTU

"Mentre persisteixi la pobresa, no hi haurà veritable llibertat"
Nelson Mandela






Avui, buscant un vídeo per a la reflexió sobre la pèrdua de Mandela, he trobat una interessantísma entrada sobre Ubuntu al web inspiringforaction.com, on la Laura Mari Barajón explica de manera senzilla el significat d'aquest gran paraula.


"Un antropòleg va proposar un joc a un grup d'infants d'una tribu africana. Va posar una cistella plena de fruites prop d'un arbre i li va dir als nens i les nenes que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites.
Quan va donar el senyal perquè correguessin, tots els nens i nenes es van prendre de les mans i van córrer junts, després es van asseure junts a gaudir del premi.
Quan ell els va preguntar per què havien corregut així, si un de sol podia guanyar les fruites, li van respondre: Ubuntu, Cóm un de nosaltres podria estar feliç si tots els altres estan tristos?

Ubuntu: "Jo sóc perquè nosaltres som". (Definició realitzada porLeymah Gbowee, activista pacifista de Libèria)









Origen i significat inicial


Ubuntu és una actitud mental prevalent entre els nadius de l'extrem sud d'Àfrica, sorgeix de la dita popular "umuntu, nigumuntu, nagamuntu", que en zulu significa "una persona és una persona a causa dels altres."

Ubuntu és una regla ètica sud-africana enfocada en la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prové de les llengües zulu i xhosa. Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional.

Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible pels altres, recolza als altres, no se sent amenaçat quan els altres tenem competències i són capaços i  bons en alguna cosa, perquè està segura de si mateixa. És conscient que pertany a una gran totalitat, que es decreix quan altres persones són humiliades o menyspreades, quan uns altres són torturats o oprimits.


I després d'aquesta definició d'Ubuntu, d'escoltar les paraules de Mandela i de perdre aquest referent, ens toca reflexionar sobre les següents qüestions: Què estem disposats a fer nosaltres per la nostra Comunitat?, Som persones disponibles cap a la resta?, Quins valors ens mouen?, De quina manera podem continuar treballant per la Jústicia i per la Pau?


«Sempre he atresorat l'ideal d'una societat lliure i democràtica en la qual les persones puguin viure juntes en harmonia i amb igualtat d'oportunitats. És un ideal pel qual he viscut. És un ideal pel que espero viure, i si cal, és un ideal pel qual estic disposat a morir ». Ho va dir el 1961 davant un tribunal que el jutjava per alta traïció i pel que va estar empresonat 27 anys.








El 18 de juliol de cada any, dia de naixement de Nelson Mandela, l'ONU s'uneix a la crida de la fundació que porta el seu nom per dedicar 67 minuts del nostre temps a ajudar els altres, homenatjant Nelson Mandela en el seu moment.

Durant 67 anys Nelson Mandela va dedicar la seva vida al servei de la humanitat, com a advocat defensor dels drets humans, com a pres de consciència, treballant per la pau i com a primer president elegit democràticament d'una Sud-àfrica lliure.


Ara pots mobilitzar-te, comprometre 67 minuts al servei dels altres, pots subscriure la proposta de l'ONU pel proper 18 de juliol, dia de Mandela.





"Podem canviar el món i fer que sigui un món millor. Està a les teves mans fer-ho realitat."
    - Nelson Mandela



L'ànima dels contes

Els contes com a generadors d'actituds i comportaments igualitaris.


Il.lustració Aileen  Posada

Avui Dia Internacional del Voluntariat, vull continuar aquesta tasca de "voluntariat cap a l'àmbit social, educatiu i de gènere" a través d'aquest bloc, compartint una excel.lent guia per promoure la igualtat a través dels contes. Aplicar el concepte de coeducació als contes té com a objectiu afavorir nous models de relació entre dones i homes, al voltant de referents d'igualtat, pau i justícia.  


Aquesta publicació, "L'Ànima dels contes", és una Guia editada per l'Institut Andalús de la Dona que ha estat distribuïda a centres d'educació infantil i primària de la comunitat andalusa, per a ser utilitzat pel professorat en general, especialment als equips responsables de la coeducació,...




A través dels contes es treballa el currícul ocult, per aquest motiu, cal abordar elements d'anàlisi que permetin prendre consciència sobre això.

El valor educatiu dels contes  és una eina didàctica de gran rellevància dins dels projectes sòcio-educatius i que pot treballar-se des dels centres educatius com des de les famílies, mitjançant la seva funcionalitat lúdica, didàctica i socialitzadora i a través de la qual es pot contribuir a la transmissió de valors conduents cap a la igualtat.


Segons Carmen Ibáñez Sandín, "el conte és un relat breu de fets imaginaris, de caràcter senzill, amb finalitat moral o recreativa, que desenvolupa la imaginació i desperta la curiositat."

En opinió de l'autora de la guia,  el conte des d'una perspectiva integral també ofereix la possibilitat que l'alumnat desenvolupi les competències bàsiques establertes a nivell curricular, aconsegueix assolir objectius establerts en les diferents àrees d'ensenyaments i adquireixi valors com ara: respecte, solidaritat, generositat, convivència, coresponsabilitat, compromís, etc.



Il.lustració Maria Marcolin


Aquesta guia didàctica té com a objectius oferir als i les professionals d'educació i lleure, que desenvolupen la seva tasca en els nivells educatius d'Educació Infantil i Primària, Centres Obert i Centres Diairs, eines que els permetin analitzar, seleccionar i treballar amb contes infantils des de la perspectiva de gènere, com a instruments per coeducar des de la infància. Des de la guia, es recomana una sèrie de contes o recursos, i ofereix estratègies que han estat utilitzades en alguns centres educatius. Així es poden prevenir la violència i les actituds discriminatòries que encara avui segueixen vigents, en gran part per la manca d'implicació dels mitjans, famílies, etc.

Entre els continguts destaca l'explicació del paper que ocupen els contes en l'educació en igualtat, com triar contes coeducatius, com reinventar i unes pràctiques explicades pas a pas (introduir un conte, generar debat, observar papers de nens i nenes, reflexionar sobre la desigualtat actual, crear nous contes, etc.)

A més té un annex amb enllaç a contes i materials de coeducació que poden ser molt útils tant per al professorat, educaduros i educadores com per a les famílies.


Des d'aquí pots descarregar-la.